230. Dels sols i les llunes, de Tecla Martorell

Així, d'entrada, si et pregunten de què va aquest llibre de la Tecla Martorell, mires la portada i pots deduir que ens trobarem a Tarragona (pel detall de la barana del Balcó del Mediterrani) i que el tema anirà al voltant d'episodis alguns lluminosos i, d'altres, potser més foscos. De la mà dels Assassins del Camp m'arriba Dels sols i les llunes, tota una premonició de títol en plan Pedrolo... 

Doncs si has pensat això, més o menys encertes la juguesca, ja que aquesta història s'emmarca a la ciutat, però també al poble. Una simbiosi de dos marcs, l'urbà i el rural on es configura una àmplia teranyina de personatges. La Remei, una jove del petit poble tarragoní de Sàperes (desconec a quin poble real es deu referir), descriu el seu passat i les persones que va trobant-se pel camí. Una vida complicada que, com els fanals que es treuen la nit de Tots Sants al poble, s'acompanya de llums i foscors amb esdeveniments més o menys agradables (més menys que més). La noia, malgrat l'estret lligam familiar que té amb els pares, fa un pas endavant i marxa del poble. Els seus germans també sortiran del poble i consolidaran una "fugida" que no deixa de ser un exemple del que devia succeir en la dècada dels seixanta al nostre país en el món rural. La vida de la Remei transcorre amb més pena que glòria, fins que arriba el dia de decidir la venda de la casa del poble. Un moment crucial que pot marcar definitivament la seva renovació vital i que va més enllà d'una simple transacció comercial.

Personalment ha estat un llibre que he trobat complex per la gran quantitat de personatges que apareixen, alguns d'ells retrats fidedignes de membres de la societat del moment: el mestre, el mossèn, el guàrdia civil, els veïns, les amigues, les "noves" amigues... però també pels complicats retrats psicològics dels diferents membres dels seu entorn familiar: la mare, el pare, el tiet, els germans... Una protagonista a qui li toca patir, i molt, "farta de funerals de gent que estimava", que demostra que la Tecla Martorell és capaç de crear un personatge amb sentiments tan creïbles que m'atreviria a dir que han estat inspirats en pròpies vivències de l'autora.   

De la mà d'una gran escriptora ens arriba Dels sols i les llunes, una crònica històrica de primer nivell que em permet sumar ja 3 Assassins a la meva llista...

Assassins del Camp 3 (falten 12)