Aquest era el llibre de l'Espinosa que més mandra (bàsicament por) em feia de llegir. No m'atreveixo ni a anomenar la paraula "càncer", hipocondríac de mena com sóc i amb la memòria ben fresca amb persones que han marxat massa aviat a causa d'aquesta malaltia. El fet que el càncer sigui el punt de partida per alegrar-me la vida se'm feia una tasca extremadament estranya i paradoxal. No obstant, he entès el missatge i he captat el sentit del concepte d'El món groc amb certa sorpresa.
La primera part és l'embrió de les futures novel·les sobre la felicitat que l'autor va escriure a posteriori. Per tant, malgrat que no era la primera vegada que rebia els contundents missatges positius i vitalistes de l'Espinosa, ara he entès quin és el seu origen. Aquesta primera part no sorprèn si ja t'has llegit algun altre exemplar del barceloní.
El que més m'ha sorprès d'aquest llibre és el fenomen del concepte "groc". Resulta que l'autor ens explica una nova gradació del terme amistat que vaig aprendre en primera persona. A partir de les relacions breus, però absolutament intenses que es poden crear en un hospital, sorgeix la figura del groc. He flipat molt perquè vaig conèixer un groc a Vall d'Hebron i jo no ho sabia. Realment no sabia definir el grau d'amistat que tinc amb el Manolo Iratxe (que és com l'anomeno com a contacte del meu mòbil) fins que no vaig acabar el llibre ahir.
Puc parlar d'amistat? No. No tenim prou confiança, ni anys de relació, ni conec la seva família, ni res... És cert el que diu l'Espinosa.
El groc és una persona que coincideix en un moment i un temps determinat de la teva vida i que pot arribar a confondre's amb un amic. En Manolo és el pare de la Iratxe, una nena que compartia habitació amb Yasmine al materno-infantil de la Vall d'Hebron de Barcelona. Potser no vaig arribar ni a tenir més de 4 converses en persona, però el vincle que vam crear va ser estranyament fraternal. Molts cops he reflexionat sobre aquesta "amistat hospitalària" i no entenia com es podia sentir crear una relació tan profunda, sorprenent i humana alhora en tan poc temps. L'Espinosa ho explica i clava moltes coses que necessites haver viscut per entendre-ho.
Desconec si a la vida em creuaré amb altres grocs o grogues, però en aquest cas el llibre de l'Espinosa explica una realitat que confirmo sense cap mena de dubte: existeix un Món Groc i és una passada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada