dissabte, 19 de gener del 2019

234. Gatos rumberos, de Ferran Gerhard

Si ets un tio conseqüent amb la vida que t'ha tocat, el que has de fer quan llegeixis alguna cosa d'en Ferran Gerhard és plantar-te al Moto Club (com a mínim), buscar-te un racó mig amagat i acabar Gatos Rumberos amb la solemnitat que requereix el moment (consideraria una vulgaritat altres opcions més bucòliques). 
Resulta que entre el meu pare i el bukowskista escriptor tarragoní hi ha una certa amistat que ha fet que tingui 4 dels llibres d'en Gerhard a casa, tots 4 signats i dedicats pel mateix autor. El pare un cop em va dir et regalo llibres i no te'ls llegeixies. Fals, el que passa és que el pare no sé si coneix l'estil del seu presumpte amic, ja que per a fer una lectura dels bitacorismes i els guiguismes del col·lega cal posar-te en mode high attention. També pots anar fent-te unes quantes canyetes (consumició mínima), però des de que no bec la vida és menys divertida...
Llegir Ferran Gerhard és un repte dels grossos, partint però, que Gatos Rumberos és un excel·lent llibre de prosa exquisida i subtil. Els bitacorismes dels altres llibres són com la versió bukowskista dels còdols de la Laura (perdó, però jo ja m'entenc). És aquesta idea de gratar les sensacions fins tocar el voraviu de l'ànima i traslladar-la a paraules i frases. No dic que s'assemblin, sinó que en ambdós autors hi trobes textos que són com un bon Montsant: tastar en boca (entendre el que puguis, vaja) i assaborir tranquil·lament (allò que has pogut captar).
Gatos Rumberos et porta de la mà als garitos noctàmbuls i centres neuràlgics de la Tarragona de barra, cubates, racons sòrdids, parroquians entranyables (o no), substàncies sospitoses, cafès sols a primera hora del matí..., des del mític Bar Boada, al Moto Club, al Petit Tarraco, al Cantábrico o al mateix Riojana entre d'altres (els coneix tots?). 
L'autor escriu de forma excepcional i crea sinestèsicament una banda sonora que t'acompanya a cada capítol. Personatges amb nom i cognom que han de patir les misèries de les seves vides, melangies perdudes i futurs poc encoratjadors configuren l'elenc de tarragonins que apareixen per aquesta història. Resulta també, si més no, peculiar, que aparegui un personatge, el nom del qual coincideix exactament amb el de l'autor del llibre (al més pur estil hitchcocknià), un fet que també s'esdevé en el relat d'en Gerhard als Assassins del Camp. Casualitats. Una novel·la (suposo que ho és) amb un final correcte i lògic, coherent fins la darrera pàgina. He de reconèixer que m'ha agradat més aquesta segona lectura que la primera i estic, fins i tot, per anar a la recerca dels bitacorismes perduts. Gràcies al pare que em va regalar els llibres en Gerhard he sumat un nou Assassí a la meva llista.
Assassins del Camp 6 (falten 9)

1 comentari: