235. Los cuatro acuerdos, de Miguel Ruiz

Cal anar fent lectures que t'aportin bons arguments, pràctiques i consells que t'ajudin a convertir-te en una millor persona. Bé, el cas és que com les coses no passen per casualitat (diuen), vaig caure a l'escola Dominiques després d'una decebedora etapa professional de la meva vida. Pensava que acabava el món i tot just va començar. Vaig trobar la millor feina que una persona pot desenvolupar i vaig conèixer persones noves, entre elles l'Empar, algú especial, algú diferent amb característiques extraordinàries. Sí, conversar amb l'Empar és com una bona lectura, ...d'aquelles que aporten bons elements, arguments i consells que t'ajuden a ser una millor persona. El cas és que Los cuatro acuerdos de Miguel Ruiz m'arriba de la mà de l'Empar.

Encara que de vegades sóc una mica escèptic amb els temes de l'autoajuda, aquest és un llibre prou interessant.  Sóc escèptic perquè crec que cadascú és com és, així, en plan essencial. Si et toca ser un mascle alfa vas perdonant la vida a la gent i dorms tan tranquil, si et toca ser un mindundi, mala sort per tu i tires com pots. 

Independentment de com sigui el lector que s'afronti a aquest llibre, la filosofia tolteca ve inspirada per quatre acords fonamentals que pots anar-te repetint constantment:

- Les PARAULES (què diem, com ho fem, paraules impecables, paraules positives, adients, curoses, amables, sensibles,...)

- Res és PERSONAL (el que diuen els altres sobre nosaltres és la seva brossa emocional que cal defugir. Jo sé el que sóc. No et prenguis res personalment perquè, si ho fas, t'exposes a patir per no-res)

- No fer SUPOSICIONS (acabem creient les nostres mentides)

- Fer sempre el MÀXIM que puguis (et tranquil·litza i et fa sentir millor davant l'adversitat)

Aplicant aquest mètode poden assolir-se grans objectius emocionals i aconseguir una vida més plena. Probablement hi ha persones que diran que això ja ho saben, que no cal llegir un llibre per recordar-te que cal ser fort o que cal afrontar la vida amb el típic es lo que hay. No he entès mai aquesta premissa i seriosament sento que no vaig néixer per assumir coses que no entenc. 

Bé, gràcies Empar per aquest llibre i ja pots anar preparant la segona part, que amablement et demanaré tan aviat com et vegi en persona.