Quan la Noèlia Sergio et recomana un llibre tu no tens un compromís amb ella, tens l'obligació de llegir-lo i anar per feina. Això he fet amb Curs de feminisme per microones, de Natza Farré, un llibre que d'alguna manera t'obliga a reflexionar i a auto-definir-te. Suposo que quan la Noèlia em va deixar aquest llibre, ja s'imaginava que no trobaria un prejudici frontal i una negativa per part meva per llegir-lo (no li recomanaria que ho provés amb el meu pare, això sí).
Aquest és un llibre "provocador" que argumenta amb dades irrefutables que vivim en una societat que té integrada i consolidada la figura masculina com a centre del funcionament de la societat. "Provocador" perquè òbviament no deixa indiferent, ja siguis home o dona. La veritat és que la lectura (divertida, amena i àgil) d'aquest llibre m'ha obert alguns interrogants i m'ha despertat certes inquietuds. No es pot negar l'evidència, però tampoc puc opinar lliurement sobre aquest tema sense caure inconscientment en un cert "masclisme" que tot home pot tenir pel simple fet de "no ser prou feminista". També m'he adonat que sóc més "feminista" que moltes dones que conec i que si no participo més en aquest debat és, precisament, perquè estic al bàndol guanyador i no em cal (conclusió que extrec de la lectura del llibre). No li discuteixo a la Natza Farré els seus arguments, la seva manera de gestionar el tema ni la contundència de les seves afirmacions. Tampoc em puc sentir culpable per ser home (ara hauria d'estar fent el sopar amb la meva dona, enlloc d'escriure aquesta ressenya), però sí que és cert que queda camp per córrer i que en aquesta "lluita" (no m'agrada gens el terme, ja que lluita implica enemics i adversaris), no em quedaré com a simple espectador, procuraré aprendre dels errors passats i en endavant contemplaré la nostra societat amb una perspectiva diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada