Beneït dia festiu de la Constitució que m'ha donat temps per posar les notes d'Escacs de l'escola, per veure el Barça de bàsquet (amb derrota), passar el dia amb família i llegir-me El mètode Grönholm, de Jordi Galceran. Aquest era un d'aquells llibres que havien fet pel·lícula i, si no recordo malament, també una obra de teatre. Més o menys sabia de què anava la trama, però sense cap detall concret. La veritat és que aquest text m'ha agradat molt i he gaudit del llibre d'una tirada, com s'acostuma a dir quan agafes un llibre i no el deixes fins arribar al final. Realment m'hauria agradat tornar a començar un cop saps com acaba, però tinc massa feina aquests dies i moltes altres lectures esperant pacients que algú les llegeixi.
Una important empresa (amb tota la pinta de ser Ikea) busca un nou home fort i quatre candidats entren en escena. A partir d'aquell moment comença una mena de batalla psicològica i emocional on la veritat i la mentida es barregen sense escrúpols. El problema és que el lector tampoc sap si està creuant el fràgil llindar d'allò que és cert i d'allò que no ho és, i per tant, et sents que formes part de l'elenc de personatges. Hi ha hagut moments que no podia deixar de llegir, un fet que indica clarament que aquesta és una lectura que no et deixa indiferent. Pel que he vist a posteriori (ho acabo de mirar), s'han fet molts debats i s'ha parlat molt sobre aquest llibre, originàriament una obra de teatre. De fet, el primer que m'ha vingut al cap ha estat que penso que m'he trobat amb un perfecte candidat a llibre del Club de Lectura. Curt, intens, amb un final (per a mi) sorprenent i amb molts ingredients que fan que un cop comencis no el deixis fins al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada