diumenge, 30 de desembre de 2018

226. Una pantera en el sótano, d'Amos Oz

Entranyable lectura d'homenatge a l'intel·lectual israelià Amos Oz, tristament traspassat abans d'ahir dia 28 de desembre. La meva història d'amor (i ombra) amb aquest autor es va iniciar en el meu primer any de professor de Taller de Llengua de sisè curs a Dominiques. Vaig buscar un llibre per llegir a classe i, probablement portat pel meu inexplicable pro-semitisme (que mai he acabat d'entendre), vaig escollir el llibre d'un jueu: La bicicleta d'en Sumji. Encara recordo com vaig redactar una guia de lectura força completa d'aquest llibre (de forma quasi obsessiva) que encara deu rondar per algun lloc de la meva paperassa descontrolada.
Després vaig trobar que també tenia llibres per adults, vaig conèixer la seva ideologia, vaig descobrir un autèntic referent personal. La lectura dels seus llibres sempre em va resultar complicada, no per l'argument, sinó per la complexitat dels marcs i de les personalitats dels seus personatges. Entrava també la meva devoció per la situació geopolítica dels territoris que tocava trepitjar i el coratge amb els que Amos Oz ho afrontava tot plegat. Poc a poc, abans d'opinar res sobre el tema, em dedicava a investigar què opinava Amos Oz sobre qualsevol dels temes de la regió. Per tant, l'autor es va convertir en un dels meus grans referents de la meva vida. La seva mort em produeix una buidor intel·lectual i personal important. Gràcies a la seva obra vaig conèixer i estimar una versió d'Israel que es trobarà molt a faltar arreu.
Resultat d'imatges de Una pantera en el sótano, d'Amos OzPel que fa a Una pantera en el sótano, doncs desconec quan la vaig llegir. Recordava clarament la situació: un nen jueu viu a Jerusalem en els mesos previs de la creació de l'estat d'Israel. La situació és crítica, la presència dels britànics és una ingerència, però també una protecció envers els veïns àrabs. Els jueus, els grans derrotats de la guerra i els grans perdedors de la història de la humanitat sobreviuen com poden en una situació extrema. El nen traeix la seva gent fent-se amic d'un britànic...és això una traició? Voler fer un pas més enllà, superar el passat, passar pàgina i començar a fer amics...estem tancats al soterrani inquiets esperant sortir i atacar? Som persones racionals o animals enfurismats amb ganes de venjança? Sortim a defensar el  nostre espai a mossegades o busquem sinergies i solucionem el tema.
Quin gran escriptor, quin gran referent. Em proposo que durant el 2019 recuperi la seva obra i la torni a gaudir amb la mateixa delectança de sempre. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada