He volgut llegit aquest llibre per diversos motius:
- no vull deixar la meva biblioteca agonitzant mentre compro llibres nous,
- vaig trobar aquest mateix exemplar al Re-read i em va fer gràcia i,
- fa just un mes vaig llegir una novel·la d'un tal Nil Barral, que era el pseudònim de la Simó.
Per tant, amb aquella il·lusió de sumar títols diversos abans d'acabar l'any, vaig agafar el Dones i m'hi vaig posar. Total, és un llibre de petites historietes que de seguida es llegeix i ja va bé per a aquestes dates. Probablement el vaig llegir quan el vaig comprar, allà a finals del segle passat, el 1997. No havia nascut ni el Joan Jordi...
Ha estat una lectura àgil i simpàtica, carregada de mini-relats on les protagonistes són dones de tots els estrats socials vivint petites situacions d'allò més quotidià. M'imagino l'autora passejant per la seva ciutat, llibreta i bolígraf en mà, caminant i escoltant. Un retrat sovint tan realista que semblen situacions viscudes avui mateix al bar de la cantonada, a la residència d'avis, al metge o a qualsevol escenari habitual. M'ho he passat bé, he arribat a somriure i he de reconèixer que no recordava res de res. Per tant, la re-lectura de llibres d'estanteria perpètua és vàlida en tots els seus efectes i val la pena practicar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada