dissabte, 15 de desembre de 2018

219. Maleït Karma, de David Safier

El primer que em passa pel cap és: per què he llegit aquest llibre?
1) Jan Pol em va dir: "agafa aquest, la tapa és molt graciosa"
2) Un cop llegida la contraportada la idea semblava interessant: "aplaudida arreu del món, Maleït karma és una història divertidíssima"... "David Saufier, en el punt de mira de l'escena literària europea"
3) M'agrada llegir coses noves.
I, quina és la conclusió?
El pitjor llibre de l'any, però que m'he llegit de forma més còmoda. En una setmana brutal de problemes i feina, passar les pàgines d'aquesta "xorrada" m'ha entretingut.
No sabria què dir, realment, d'una mena de faula sobre la reencarnació amb tocs de telefilm de diumenge a la tarda, barrejada amb la sensació que era una novel·la juvenil i que tenia tocs d'humor fàcil rotllo irònic. Òbviament si un creu en la reencarnació, és lògic que un cop la mort es fa present, la història de la teva ànima continuï. Passem, doncs, a la continuació de la teva vida terrenal en forma d'ésser diferent. I anar fent, formigueta, ratolí, gat,... sempre i quan acumulis el karma suficient per anar progressant en el difícil món dels cossos dels éssers vius. També és lògic que vulguis observar com evoluciona la teva família després de la teva mort, la teva parella, els teus fills, els teus pares...i decideixis intervenir des del més enllà. D'això va aquest llibre, especialment original, però lamentable des d'un punt de vista seriosament literari. Però com sempre em dic a mi mateix, hi ha temps per llegir de tot, des de teories evolutives de l'ésser humà incomprensibles, tractats de física nuclear, El Mundo Deportivo, Thomas Mann o aquesta lamentable història. Bé, tampoc tan lamentable...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada