Reconec que he llegit Coltan de l'Alberto Vázquez-Figueroa perquè el vaig trobar a 5 euros a l'Eroski i jo sempre havia volgut llegir alguna cosa de l'espanyol que ha venut més llibres de la història. Aquesta dada la vaig trobar per internet i vés tu a saber. En tot cas, em vaig endinsar en una història peculiar on el marc de fons és aquest mineral bastant desconegut per l'opinió pública i que porta per nom Coltan, així, sense accent a la A. De fet he trobat també coltán, però en aquesta obra es parla de coltan. Bé, el cas és que aquest és un mineral d'extracció sanguinolenta, ja que les condicions dels miners que l'extreuen viuen i treballen en condicions miserables. No només són gent molt mal pagada, sinó que es veu que les mines de coltan generen i han generat multitud de conflictes violents en països africans.En referència a l'obra aquesta, doncs molt bé: m'he entretingut i he après. La història desemmascara les vergonyes del món occidental i la seva economia sense escrúpols, primant sempre el benefici econòmic abans que altres coses. Les grans empreses desconeixedores del concepte ètic de la vida que s'han dedicat a rebentar les riqueses del continent africà en nom del capitalisme. La trama entretinguda i certament misteriosa m´ha deixat també un bon regust de boca. Bé, després de Tuareg, llegida fa una eternitat, el meu segon títol de Vázquez-Figueroa ha estat un encert.
Arriba un moment de la teva vida que no recordes els llibres que has llegit, ni sobre de què anaven els seus arguments, ni, fins i tot, si t'havien agradat o no. Aquell dia decideixes que millor anar-ho anotant tot i fer recompte. Hereu de llibretes i blocs anteriors, aquest és l'inevitable bloc de les meves lectures. Recull de títols, opinions i cert estadisme des del 2016.
diumenge, 10 de maig del 2015
diumenge, 3 de maig del 2015
19. Dragón, de Clive Cussler
Un altre Clive Cussler al sac, i, aquest cop, un dels grossos. Més de 650 pàgines després i diversos dies de lectura passejant per les contrades japoneses m'han dut a conèixer de primera mà com són realment les bombes nuclears. Ho dic perquè he aprofitat la trama per a documentar-me una mica sobre com eren aquestes bombes i per a esgarrifar-me una mica, si és possible, del seu poderós efecte destructiu. Penso que l'autor va establir una connexió entre Japó i l'energia nuclear i va anar al dret per a escriure Dragón.
Reconec un cop més l'originalitat de la història dins dels paràmetres habituals dels llibres d'en Cussler. Els dolents dolentíssims són aquest cop els mafiosos japonesos de les altes finances, enriquits per l'economia del proteccionisme salvatge que caracteritzava l'economia japonesa. Utilitzant els condicionants característics de l'economia de mercat, els japonesos utilitzen el seu poderós imperi econòmic per literalment comprar espais financers propis dels nord-americans. Aquesta situació provoca un canvi en l'estructura política mundial que es veu afiançada pel xantatge que el dolentíssims japonesos fan al president dels Estats Units, mitjançant la distribució de cotxes bombes nuclears dispersats per tot el territori nord-americà. Una pel·lícula amb tots els seus ingredients, vaja... i al Dirk Pitt se li ha girat feina.
Estic, per tant, viciat en la novel·la d'aventures.
Etiquetes de comentaris:
Castellano,
Clive Cussler,
Nord-americana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)