dimarts, 28 d’abril del 2020

375. El quinto hijo, de Doris Lessing

El quinto hijo de Doris Lessing és una altra de les lectures que em van marcar fa 20 anys. Com porto fent aquests dies de confinament, estic recuperant lectures de la biblioteca amb una certa il·lusió. He tornat a llegir aquest títol de l'escriptora anglesa perquè senzillament em venia de gust. 
Em recordava perfectament de l'argument de la novel·la: un matrimoni "perfecte" rep un cop duríssim amb l'arribada d'un cinquè fill estrany, molt estrany, que marcarà l'esdevenidor de la família. La parella desitja tenir una vida perfecta, amb una casa preciosa amb jardí i rodejats de moltes criatures. El pla anava a la perfecció fins que neix Ben, i amb ell tota l'estructura familiar burgesa i conservadora es fa miques. Hi ha un primer intent de desfer-se de la criatura, però l'instint matern es posarà de manifest i superarà els prejudicis. La vida no serà com l'esperaven i les diferències entre els membres de la família complicaran molt l'existència de tots plegats. Un llibre boníssim que va merèixer una segona part que també vaig comprar i que m'ha fet molta il·lusió recuperar. Realment en Ben no deixa de ser el típic nen amb problemes maduratius, però l'autora li dóna un toc "criminal" i el converteix en un anti-sistema. La seva presència física trenca amb tota l'estabilitat d'una manera de pensar totalment pre-establerta i obre el camí a allò diferent. Diferent i, per tant, incomprès. Un llibre extraordinari que cal llegir un cop a la vida, perquè és realment provocador i et fa pensar una bona estona. Molt recomanable també a gent jove.

diumenge, 26 d’abril del 2020

374. El sentido de un final, de Julian Barnes

El sentido de un final de Julian Barnes: Círculo de Lectores ...Qualitat. Aquesta paraula defineix la literatura de Julian Barnes, un home que em transporta en el temps, ara fa uns 20 anys. Va ser llavors que vaig llegir El lloro de Flaubert i un parell de títols més. Fa poc vaig aconseguir aquest altre llibre, El sentido de un final, i la meva sensació és tan positiva que no dubto que rellegiré els tres anteriors que tinc. Aquest llibre va obtenir el Premi Booker 2011 i em sembla una distinció d'allò més merescuda. La lectura d'aquest llibre ha estat una delícia. Reflexions de qualitat sublim i una anàlisi acuradíssima de la psicologia dels personatges m'han atrapat des de la primera pàgina. 
Tony Webster explica la seva ruta per la vida, la qual quedarà marcada pel suïcidi d'un antic company de l'escola. Al més pur estil Murakami (menys centrat en l'amor i més en altres vessants humanes), l'autor descriu els esdeveniments del protagonista al llarg de la seva vida després de la tràgica mort de l'amic. La funció de Veronica, parella dels dos nois, recorda sorprenentment al Tokio Blues, encara que en aquesta ocasió el desenvolupament dels fets és força diferent. Tony trenca amb els seus amics i viu apaciblement una vida mediocre de persona normal. Lluny de grans fites, el protagonista és un home que no controla la seva vida, sinó que la situació és a l'inrevés i, segons l'autor, la vida el controla a ell. En definitiva, aquest és un llibre que val molt la pena llegir, emmarcat en un Londres que m'apassiona i amb un estil dinàmic. Entreteniment literari sublim.

divendres, 24 d’abril del 2020

373. Quaderns, de Ramona Solé

Quaderns, de Ramona Solé Històries de l'OestQuaderns de Ramona Solé és una entretinguda novel·la ambientada en una petita població rural de les terres de Ponent. Allà hi va a parar una escriptora que busca recuperar la seva vida després d'una desagradable experiència personal. Un cop instal·lada a la casa la dona comença la nova etapa vital recollint informació sobre alguns episodis del dia a dia del poble. Poc a poc va acumulant material i idees per a una futura novel·la que sigui capaç de retornar-la a la normalitat psicològica. Tot s'esfondrarà quan de cop i volta serà segrestada i descobrirà certs misteris inesperats que canviaran el rumb de la seva pretesa recuperació. La novel·la anirà desenvolupant-se sense estridències i l'argument es centrarà en l'elenc de personatges i en el descobriment dels seus secrets. 
M'ho he passat bé, potser no tant com m'esperava. Segueixo instal·lat en un ofec mental derivat del confinament i m'ha sorprès trobar certes similituds entre la protagonista i jo mateix. Comparteixo totalment el concepte de fer un resset i reiniciar la vida en una ambient rural. La vida passa molt ràpida i està plena de petites etapes que van canviant. Entenc que la protagonista vulgui obrir-se un espai, curiosament en confinament psicològic, provocat per l'agorafòbia que pateix. També m'agrada que malgrat les dificultats ella sigui capaç de buscar una opció vital. Buscar una sortida mental i trobar alternatives a un passat tèrbol no és fàcil. A partir d'aquí els fets que va descobrint i en els que es veu implicada esdevenen el gruix de la trama. Una novel·la correcta que distreu i et fa passar una bona estona.

diumenge, 19 d’abril del 2020

372. Tokio blues Norwegian Wood, d'Haruki Murakami

Tokio Blues Norwegian Wood Spanish Edition Tra edition by Haruki ...El més sorprenent de la lectura de Tokio blues Norwegian Wood d'Haruki Murakami és que després de llegir 400 pàgines tens la sensació que no ha passat res, i que malgrat això, la lectura ha estat amena i entretinguda. No deixa de ser curiós que un estil narratiu sigui capaç de convertir una novel·la on l'argument pot resumir-se en dues línies en un text àgil i dinàmic. Un noi de disset anys es suïcida deixant la seva parella i al seu millor amic desfets. Els dos vius inicien una relació personal, intimista i de caire psicològic amb el referent de la mort del primer com a testimoni. Van passant els mesos i la situació es va complicant perquè la mort del jove exerceix un control absolut en les vides dels dos adolescents. L'argument realment no dóna gaire més de sí, perquè la gràcia d'aquesta novel·la radica a situació vivencial i íntima de la protagonista. El noi supervivent, narrador de l'obra, sembla més un element col·lateral de la història real. Ell ha de decidir si continua lligat al passat i a l'experiència personal de la noia o deslliurar-se de tot i començar realment la seva nova vida. 
Molta música, pocs personatges secundaris, marcs geogràfics d'allò més bonics, complicitats profundes entre els protagonistes i lent desenvolupament de la trama són punts que destacaria. També m'ha donat al sensació que un cop llegeixes en Murakami la resta de llibres del japonès són molt similars. Amb un estil característic trobo normal que es convertís en referent literari per a un sector de públic molt concret. Bé, aquest és un llibre bonic que m'he empassat en poc temps malgrat la seva extensió. Ja m'he llegit tres del japonès ...de moment ara faré una pausa i seguiré amb altres autors.

dimecres, 15 d’abril del 2020

371. Velocidad, de Dean Koontz

Velocidad/ Velocity: Amazon.es: Koontz, Dean R.: LibrosHe llegit Velocidad de Dean Koontz per tot el tema del coronavirus. Pel que es veu en Koontz va escriure fa anys un llibre que preveia l'arribada d'un virus que amb origen a Wuhan s'estendria per tot el món. A partir d'aquí vaig mirar a la meva biblioteca a veure què tenia pendent d'aquest home i em vaig trobar amb aquest títol. Tot plegat he llegit un bon totxo amb cert interès, però sense especial gust. 
Una història interessant, sense cap dubte, però potser segueixo en estat anímic poc favorable i no gaudeixo com era d'esperar. Un cambrer surt de treballar i troba una nota en el seu eixugaparabrises. Allà hi diu que no vagi a la policia i matarà un individu determinat o que si hi va matarà una senyora gran. Davant del dubte el cambrer entra en un joc de decisions que el portarà a complicar-se molt la seva existència. La seva idea és descobrir pel seu compte qui és el guionista d'aquest macabre joc que el fa córrer a tota velocitat. Salvar vides, salvar-se ell i trobar l'assassí són els temes que regeixen el fil argumental d'aquest llibre. La veritat és que el llibre estava bé, però he tingut moments que no m'acabava d'atrapar. No he entès mai la tonteria aquesta de  "no anar a la policia". És evident que si s'hi va, el llibre acaba i gràcies per tot. Lògicament la idea és que el protagonista s'emboliqui i la pel·lícula continuï per alguna banda. Bé, lectura de consum immediat acabada durant una matinada de confinament i que suma un títol més del nord-americà. Aquest estil de llibre ha de ser més lleuger per a que sigui efectiu, sinó em cansa una mica. En aquest cas m'he cansat una mica perquè no he acabat de trobar-li l'emoció.

diumenge, 12 d’abril del 2020

370. Nocturn a l'Índia, d'Antonio Tabucchi

Nocturn a l'Índia - Antonio TabucchiAntonio Tabucchi em retorna als anys 90 quan vaig llegir Afirma Pereira i, a partir d'aquí, alguns altres llibres de l'apassionat portugalista italià. Nostàlgia literària i dies de confinament s'han aliat aquests dies per oferir-me la possibilitat de rellegir títols oblidats, com aquest fantàstic Nocturn a l'Índia. M'està costant molt llegir aquests dies i la recepta de consumir bona literatura està resultant molt positiva. Seria com un antídot eficaç per tal de revitalitzar l'esperit, realment malmès en una conjuntura social lamentable.
Un home inicia un viatge que el portarà a l'Índia. La recerca d'un amic, en Xavier, el durà a investigar la seva localització geogràfica. El seu primer contacte serà amb una noia que sembla ser la darrera persona que el va veure, si més no, ella és qui l'avisa de la seva desaparició. Sembla que en Xavier tenia certs negocis que havia d'atendre i va marxar inesperadament i malalt cap a Goa. L'home va coneixent gent diversa pel camí de la recerca de l'amic perdut: primerament en un hospital, on un metge local el farà obrir els ulls de la misèria humana. Posteriorment coincidirà amb un místic que va camí de Benarès, la ciutat santa. I, d'aquesta manera, va descobrint diverses personalitats de la societat índia que l'enriqueixen el saber i el van omplint a nivell personal. No estaríem davant d'una novel·la de suspens i de misteri, sinó d'un text que avança lentament i es va fomentant en una base d'allò més consistent. El text no regala grans descripcions, ni exposa narracions de fets descontrolats, sinó que basteix un context meravellós que clou amb un epíleg que m'ha encantat. Aquesta és una novel·la en construcció que no la veus acabar, perquè es va acabant mentre es va construint. Si no fos perquè tinc altres llibres en cartera, la tornaria a llegir avui mateix.

divendres, 10 d’abril del 2020

369. Contes d'amor, de Hermann Hesse

Recull de contes amb "l'enamorament" com a fil conductor i sota el mestratge d'un escriptor brillant com en Hermann Hesse. Així resumiria aquest llibre que m'arriba després de perdre'm en els confins de la meva biblioteca sense tenir massa clar què llegir. Suposo que aquest és un dels efectes col·laterals del confinament per coronavirus que estem vivint aquests dies: la lectura d'exemplars i autors no previstos. Fa molts anys vaig llegir un bon grapat de novel·les de l'escriptor alemany, llibres que ja groguegen i tenen taques marronoses a la seva pell. D'aquells temps guardo un bon record amb títols tan reconeguts com Siddharta o Narziss i Goldmund entre d'altres. Vaig passar pel virus Hesse durant la meva època universitària, seria "l'etapa Hesse" com dirien les pedants de torn i de lamentable record.
Pel que fa a Contes d'amor val a dir que aquest és un llibre preciós, on els contes són senzillament meravellosos, breus i carregats de potencial. A partir del concepte de l'amor, l'autor desenvolupa tota una sèrie d'opcions argumentals que van des del despertar de l'enamorament, l'amor adolescent, la contundència dels seus efectes emocionals, la cruesa de l'amor no correspost, la descoberta d'una part d'un mateix que es desconeix... El llibre t'atrapa des del primer conte, perquè així és "l'enamorament", una força magnètica inexplicable que et transforma i no et dóna treva. Destaca la descripció de l'amor com a un sentiment agredolç, que neix del fracàs, passa pel patiment i assoleix o no els objectius que et marca el cor. Sense patir l'amor no és veritable, cal lluitar contra ell malgrat el desig tan fort que neix de nosaltres. 
En definitiva, un llibre exquisit que tanco en un divendres sant de 2020 força estrany.

dimarts, 7 d’abril del 2020

368. Wilt, de Tom Sharpe

Wilt - Sharpe, Tom - 978-84-339-2083-6 - Editorial AnagramaLectura de desconfinament. Necessitava alguna cosa lleugera, divertida i de confiança que em motivés donades les circumstàncies. He decidit tirar d'un clàssic de reconeguda qualitat que portava 30 anys a la meva estanteria i que recordo haver llegit quan era universitari. Només començar Wilt de Tom Sharpe van caure 50 pàgines d'una tirada.
Henry Wilt és un home que viu immers en la rutina: feina sense futur, relació de parella sense cap passió i estat d'ànim sota mínims. Wilt seria l'autèntic prototipus d'individu de perfil baix per excel·lència. Tot està més o menys controlat fins al dia de "l'alliberament" de la seva dona Eva i quan aquesta fa amistat amb una nova veïna nord-americana de presumpta classe alta. El matrimoni Wilt és convidat a una festa d'allò més glamurosa, però tot s'embolicarà de valent quan en Henry tindrà un peculiar afer amb una nina inflable. 
La trama pura i dura neix en el moment quan en Henry comença a pensar en l'assassinat de la seva dona. Aprofitarà que ara té una nina inflable per "assajar" l'assassinat, encara que de forma bastant maldestre acaba perdent-la en un forat preparat per convertir-se en el fonament d'un edifici. L'endemà toca tapar el forat amb ciment, però un obrer és testimoni que allà sota "hi ha una dona".
Des del meu punt de vista la clau de la novel·la rau en la dicotomia llibertat envers realitat. En Wilt sent que per primer cop en la seva rutinària vida és lliure d'una realitat aclaparadora. L'acusen d'homicidi, però ell és feliç perquè alguna cosa ha modificat la seva miserable vida. Ha deixat de ser un "pringat" i ha començat a sentir-se bé. M'ha recordat una mica el professor de Breaking Bad, el qual viu una sensació semblant. 
Bé, un llibre del tot extraordinari sense cap dubte.

dissabte, 4 d’abril del 2020

367. Un món per a tothom, de Manuel de Pedrolo

En plena època de confinament em costa llegir. Com a mínim això em passa, que no acabo de concentrar-me gaire i la lectura no és precisament un plaer. És curiós, perquè sembla que la situació era l'adequada, però no és el cas. Enmig d'aquesta conjuntura he decidit llegir un altre Pedrolo, concretament Un món  per a tothom, un recull de quatre relats:
- "Temps simultanis". 
Diverses vides coincideixen en en el temps i en àmbits diferents: un viatge transatlàntic que porta un seductor i mentider a Nova York; un tramvia on una dona obre una personal guerra contra els fumadors; un bar on un home explica com la seva dona li pren els diners; una casa on pareix un misteriós home i un captaire que assetja una dona. Totes les històries acaben amb un final obert, deixant el lector amb un pam de nas, de manera que valores la simultaneïtat enlloc de saber com acaba l'argument. Molt intel·ligent i original, en la línia de l'autor.
- "Cent històries". Relat dividit en tres capítols. En el primer descobrim la rutinària vida d'un home i una dona senzills de classe treballadora. En el segon capítol tots dos coincideixen a la consulta del dentista, enceten una conversa, menteixen sobre les seves veritables feines i queden per tenir una cita l'endemà. Sorprèn com tots dos prenen el rol d'un estament superior per "provocar" una trobada romàntica. En el tercer capítol torna la dura realitat, concretament la de la noia, víctima d'un padrastre que assetja mare i filla. Per altra banda, l'home resulta feliçment casat i amb família. Un relat brutal.
- "Jock". Un home convenç tres joves a pujar a casa seva emprant misterioses i estranyes excuses. Segons la seva opinió ell és el centre que vincula tothom en aquella casa. Cada jove té un referent que l'identifica (un rellotge, un encenedor i uns parents d'una placeta barcelonina). Un cop reunits els quatre individus el vell comença a explicar la seva història i els joves intenten fugir de la casa. Un relat que sembla sortit de les narracions d'Èdgar Alan Poe.
- "Els vius i els morts". Un relat on es barregen les opinions de dues persones, una d'elles morta. Des de les dues perspectives es narra una història d'amor i de sang on dues germanes i un home viuen una història carregada de sorpreses.
Un bon llibre que suma en dies que sembla que resten.