dimarts, 31 de gener del 2017

88. Novecento, d'Alessandro Baricco

Hola, sóc Joan, el vostre profe. He llegit Novecento el nou llibre que tenim per a pares, mares i profes. És un monòleg teatral molt curtet escrit per l'escriptor italià Alessandro Baricco. Va sobre un pianista que es passa la vida viatjant en vaixell des d'Europa a Amèrica i a l'inrevés. Ell no vol sortir mai del vaixell, ja que, encara que intenta sortir, la por que sent li impedeix fer-ho. Jo li recomano a tots els pares i mares que busquin un llibret curt per gaudir d'una bona estona.
I d'això es tracta, de participar a Les Mil Lectures amb un llibre curt i que tingui certa qualitat. En aquest cas, el llibre és curt i la qualitat també existeix. El concepte és senzill, el pianista Novecento, abandonat en un vaixell als dies de néixer, s'estableix al transatlàntic Virginian per a la resta de la seva vida. La por a sortir del seu cercle de confort l'impedeix establir-se a l'exterior. Una certesa molt vàlida per a l'actualitat i, fins i tot, en el meu cas personal. Hi ha persones que estem condemnats a viure en una certa rutina perquè som incapaços de sortir del nostre claustrofòbic vaixell. Acaba el brillant pianista enfonsant-se amb el vaixell, perquè quan arriba la guerra, aquesta tot ho rebenta. I així són les coses, podem treure el millor de nosaltres mateixos tancats en el nostre àmbit, però sovint som incapaços de vendre'ns fora. Molts cops em sento així, de manera que dono per molt vàlida aquesta història, per altra banda ja llegida anys i anys enrere.

diumenge, 29 de gener del 2017

87. El buque fantasma, de Clive Cussler

Resultat d'imatges de el buque fantasma de clive cusslerCrec que tinc dret a seguir llegint en Clive Cussler malgrat els meus dubtes sobre la seva qualitat. Cada cop que m'acabo un exemplar, faig la mateixa reflexió, però és evident que El buque fantasma és un passa-pàgines de primera qualitat. No m'hi amago, ni cal que em defensi de res. Aquest llibre m'ha traslladat a Madagascar i al món de l'espionatge cibernètic. No pot negar-se que en aquesta era de la tecnologia els dolents (dolentíssims) havien de ser també ciber-dolents. Per aquest motiu no em sorprèn que en Cussler es posi al dia i trobi la manera de no perdre pistonada amb el segle XXI. Aquesta novel·la està protagonitzada per en Kurt Austin i en Dirk Pitt ja exerceix com a Director de l'agència. En Kurt agafa el relleu de les operacions especials i ho fa amb la mateixa energia i empenta que el seu predecessor. L'estructura del llibre és l'habitual, sense sorpreses estranyes. Val a dir que quant a l'argument no es poden treure grans conclusions i, que per tant, no les trec. Com sempre, alguna animalada es fa present, com el fet de posar microxips cerebrals als individus per poder-los controlar, però, vaja, poca cosa més. No tinc dubte que enguany llegiré menys Cussler que altres cursos, però estic segur que algun o altre caurà.