Nocturno de Dean Koontz era un dels llibres de la llista que em vaig fer a finals de desembre de l'any passat. Volia llegir-lo per allò de fer cas a les llistes de llibres que un va confeccionant a la vida. Feia temps que el tenia, anys i tot, i representa una d'aquelles lectures que un pressuposa que vas passant pàgines i ja està. La cosa ha anat així, passar pàgines i poca cosa més.
Un noi que pateix una estranya malaltia (la seva pell no tolera el contacte amb la llum) perd el pare a causa d'una greu malaltia. Tot sembla normal fins que el noi descobreix que el cadàver del seu pare és bescanviat per un altre a les portes del forn crematori. Aquest fet fa que es vagin descobrint dades sobre el seu passat, on res és el que sembla. L'argument gira al voltant d'una trama genètica, ja que la mare del noi era una antiga científica que es dedicava a experimentar en aquest tipus d'estudis. Com en una bona novel·la nord-americana (més aviat com en una sèrie), els experiments fan fallida i provoquen grans desgràcies al conjunt de la humanitat. Sembla ser que els animals amb els que s'experimentava tenen inoculats gens humans i en un procés de desanimalització o d'humanització evident, les bèsties no són tan bèsties i els humans ho portem clar. Lectura de batalla i au. No em desagrada llegir aquest tipus de llibres perquè no m'obliguen a analitzar res i un cop llegit el guardes i cap a casa.