dimarts, 30 de juny del 2020

395. The No. 1 Ladies' Detective Agency, d'Alexander McCall Smith

The No.1 Ladies' Detective Agency d'Alexander McCall Smith és un dels llibres mítics de la meva biblioteca. El vaig comprar a Anglaterra fa una pila d'anys i em va servir per començar la saga de la simpàtica investigadora privada Mma Precious Rammotse.
Ambientada en una actual Botswana, la detectiu es dedica a resoldre casos sorprenents i amb cert misteri dels seus convilatans. Per tal de fer-ho, la perspicaç africana ha de recórrer al seu enginy i capacitat personal, sent capaç de trobar qualsevol detall que l'ajudi a treure l'entrellat dels misteris. Durant la narració es va coneixent el dia a dia de la protagonista i descobrim força aspectes de la seva personalitat, passat familiar i vida quotidiana. Es tracta d'una lectura dolcíssima, atractiva en grau màxim i molt agradable.
Els casos es van succeint de forma relaxada a poc a poc, com si fossin petites historietes amb el referent de la detectiu. Es reivindica clarament la figura de la dona africana, exemple de supervivència i  element indispensable pel desenvolupament de la societat. El marc físic i geogràfic també és força atractiu, on el desert del Kalahari marca la frontera de l'Àfrica entranyable de Botswana amb la resta del continent. L'autor homenatja aquest petit país, el seu, demostrant que malgrat la seva joventut democràtica, es tracta d'un país valent i amb coratge per a desenvolupar-se amb èxit, no només econòmicament, sinó també socialment.
En definitiva, una lectura magnífica que seguirà durant tot l'estiu, ja que tinc fins a 11 títols d'aquesta sèrie. Em va molt bé per practicar l'anglès i agafar un hàbit de lectura en aquesta llengua.

diumenge, 28 de juny del 2020

394. Tempesta al Bàltic, de Salvador Balcells

A l'ombra del crim: Tempesta al Bàltic, de Salvador BalcellsHe trobat un nou heroi policial en versió catalana, el sotsinspector Emili Espinosa, de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Tarragona. Sembla que són sis els llibres de l'espluguí que ha escrit d'aquesta sèrie policial i jo començo pel quart, tot just quan el pobre home i la seva dona s'embarquen en un creuer pel Bàltic. 
Una noia apareix morta a l'aigua en una escala del creuer Orion en un port Bàltic de sobirania russa, de manera que el vaixell passa a ser territori rus. La policia russa i la tripulació passen a l'acció i comencen a investigar el cas amb l'inestimable suport del sotsinspector català, reconvertit ara a membre provisional de la seguretat de la companyia naviliera. 
La narració és compassada, àgil, distreta i ben construïda, mantenint l'atenció del lector i amb ganes de continuar llegint. Trobo excel·lent la constitució de la personalitat del protagonista, la seva proximitat a la meva realitat i la lògica relació familiar que té amb la seva dona. De vegades els escriptors gaudeixen creant personatges extravagants, complicats, amb característiques psicològiques "especials", etc... però, en Balcells crea un personatge normal i corrent amb problemes reals i solucions senzilles. El matrimoni no passa un bon moment i fan un creuer, les filles adolescents fan de les seves, apareixen escriptors que se les donen de premis Nobels, i, fins i tot, un Delegat de Govern a Catalunya embolicat amb una "xavalita"... tota una amalgama coral de possibilitats que les veus cada dia a la nostra quotidianitat. Bé, això darrer del Delegat del Govern potser no passa tan sovint...

dimecres, 24 de juny del 2020

393. Halley 2042, d'Anna Carreras

Halley 2042 d'Anna Carreras és un llibre absolutament provocador, ja que no et deixa indiferent de cap de les maneres. Pot agradar més o menys, però com a mínim s'adreça al lector sense contemplacions i tira pel dret. La letargia habitual d'anar passant pàgines sense més pena ni glòria, aquí et clava un cop de puny directe a l'intel·lecte que et destarota. Comences que no saps què diu ni perquè, però millor espavila perquè la segona garrotada t'arriba i ja estàs llest. 
Convertida en la meva novel·la "onomàstica" de l'inefable 2020, Halley 2042 m'ha traslladat als obscurs i complicats móns interiors de la protagonista, una escriptora que analitza amb precisió quirúrgica el seu voltant. Ho fa amb uns ulls inquisidors, sovint de forma desordenada, tal i com ens arriben els pensaments habitualment. He llegit companys que parlen de caos... correcte, un caos que acaba encaixant com les peces en un trencaclosques basat en una realitat força complicada. Un exercici metaliterari on les reflexions de la protagonista/escriptora semblen una translació de les pròpies de l'autora (o això sembla per la contundència que gasta). L'argument gira al voltant de dues línies narratives: les presumptes perversions sexuals del germà de la protagonista i els estranys sorolls de caire eròtic que s'escolten de l'habitació del pis confrontant, un pis on hi viu una nonagenària. Per altra banda hi ha una segona trama, una novel·la que navega d'entrada de fora independent i narrada en segona persona del singular, on apareixen flaixos d'un passat molt proper.
En definitiva, una novel·la nova, original, diferent, sorprenent i amb caràcter. 

diumenge, 21 de juny del 2020

392. La princesa de Jade, de Coia Valls

La princesa de Jade de Coia Valls és el gran primer llibre d'aquesta escriptora. Descriu la crònica d'un viatge des de Constantinoble fins a l'actualment molt popular Wuhan a la recerca d'un important misteri. Emmarcat a mitjans del segle VI dC, una expedició formada per un grup divers de membres (mercaders, soldats, teixidors, monjos nestorians), reben l'encàrrec de l'emperador Justinià d'anar a la Xina i descobrir el secret de la seda. Aquest ho fa per seguir les darreres voluntats de la seva moribunda esposa Teodora, un dels pesos pesants de la primera part de la novel·la, i per trencar les exigències econòmiques imposades pels perses en les transaccions comercials.
Escrita en primera persona d'indicatiu (m'ha costat molt superar la sensació que llegia una notícia o un telegrama), l'argument gira al voltant de les vicissituds, perills i aventures que viuen el grup d'expedicionaris. Poc a poc el viatge esdevé un d'aquells viatges interiors de retrobament amb un mateix que avancen cap al desconegut. M'agrada mot aquest concepte del doble viatge com a metàfora de la vida. Haver de desprendre'ns de càrregues supèrflues i anar renunciant a allò que ens impedeix canviar és un bon consell en el difícil periple que és el nostre dia a dia. Es tracta de treure llast amb coses materials, problemes que ens angoixen i persones més o menys tòxiques que ens envolten. També m'ha agradat molt la idea del camí del nostre viatge, el qual si el mires enrere el veus petit, minúscul i com va desapareixent. El camí que va quedant són els records i jo afegiria que fins i tot, la nostàlgia. Un altre tema a destacar és la magnífica descripció dels indrets recorreguts, ciutats i accidents geogràfics que es van trobant pel camí. Aquí hi ha una gran tasca d'investigació i documentació que s'ha de valorar detingudament. Té molt de mèrit centrar una història tan remota en l'espai i en el temps com aquesta, on trobem episodis tan exòtics com escenes quotidianes de famílies kirguís.

dijous, 18 de juny del 2020

391. Fundación, d'Isaac Asimov

Fundación d'Isaac Asimov ha estat un llibre que he agafat amb moltíssima il·lusió, que m'ha agradat força, però que tampoc he trobat tan brutal com recordava. Vaig llegir la trilogia (o part d'ella) farà uns 20 anys i retenia en la meva humil memòria el nom del protagonista omniscient Hari Seldom, la seva psicohistòria i ...ja està. 
Res de l'argument em sonava i ja m'ha anat bé. 
El tema de la psicohistòria és apassionant: una ciència que barreja la psicologia, les matemàtiques, la sociologia i l'antropologia i que, mitjançant equacions racionals i lògiques, es pot extrapolar el comportament de la societat humana. El marc on es porta a terme aquest estudi científic és en un futur bastant llunyà en una mena d'imperi súper planetari tan immens on hi caben sistemes solars, galàxies, etc... Cada planeta conté una societat determinada i dependent de la capital administrativa de nom Tràntor. Els psicohistoriadors estan desterrats a l'extrem de la galàxia, concretament en el planeta Tèrminus, des d'on es plantegen l'esdevenidor a partir de les premises establertes per Hari Seldom. L'argument de la novel·la no és lineal, sinó que el llibre és un compendi de 5 històries independents de diferents èpoques, però amb el denominador comú de la Fundació. Resulta curiós que tot està previst i establert per la ciència, però en canvi no s'interfereix en el present i la presència del gran Seldom es produeix quan els canvis ja s'han produït. Bé, una bona lectura que m'ha portat bons records i que m'obre la possibilitat de seguir amb les dues altres parts en un futur.

divendres, 12 de juny del 2020

390. Lleugera sang, de Xavier Zambrano

Lleugera sang - Llibres del DelicteLleugera sang de Xavier Zambrano és un llibre molt ben escrit. L'argument gira entorn la recerca d'una jove aristòcrata que desapareix de la ciutat de Barcelona deixant un peculiar rastre. L'investigador privat que s'encarrega de trobar-la ho fa del tot desesperat, perquè el fet de localitzar-la significa salvar la vida del seu germà bessó. Explicat així sembla que l'argument no tingui ni cap ni peus, però tot té un significat i un sentit. Em salto els detalls, encara que aquest és més o menys el concepte general de la novel·la. La recerca el portarà al sud de França, a Cap d'Agde, on el detectiu coneixerà un veritable submón de diversió i perversions eròtiques. Sembla ser que la noia perduda és una amant de les emocions fortetes i certament una mica extremes. 
Escrita en primera persona a partir del protagonista detectiu, la novel·la relata el procés de recerca i localització de la jove, encara que no queda gaire clar el motiu. Al no saber-ho, em perdia una mica en la monotonia, ja que una persecució sense objectiu tampoc et porta al límit del misteri. Cal trobar la noia perquè t'amenacen el germà, això és tot. Cert que al final descobreixes l'entrellat, però pel camí m'ensopia una mica. 
En definitiva, he conegut un altre autor que no havia llegit mai i sumo un exemplar més d'aquesta magnífica col·lecció que és Llibres del Delicte. Acabo content i celebrant haver clos aquest llibre en escassos dos dies.

dimecres, 10 de juny del 2020

389. Assassins de Girona, de Miquel Aguirre i altres autors

Ara que m'estava afeccionant de valent als reculls de contes negres de Llibres del Delicte crec que ja he arribat a l'últim títol d'aquest estil de la col·lecció. De nou la literatura se'm presenta en format breu, intens i negre. Ara mateix aquest és l'estil de llibre que em feia falta, ja que estic a les portes d'un final de curs abassegador i realment difícil de gestionar. Aquests són els contes i la meva breu valoració:
- "El gos que caçava abelles" de Jordi Dausà (un escriptor planeja el cop definitiu que l'ha de portar a la fama)
- "Ciutat de vampirs" de Jair Domínguez (en una ciutat de vampirs només dues persones normals subsisteixen sense encomanar-se)
- "Una taca al jardí" de Mar Bosch (uns entranyables avis amb una visió dels guarniments una mica especial)
- "L'ocell" de Damià Bardera (un cucut que ens avisa quan la mort s'apropa).
- "Et mato" de Mathew Tree (el poder de la seducció com a arma de doble fil).
- "Suïcidi sense motius aparents" de Maribel Torres (un noi presumptament es suïcida en estranyes circumstàncies).
- "El globus" de Pep Prieto (una parella flirteja mentre té un dia dur de "feina". Res és el que sembla i la sorpresa està assegurada. Potser el més original).
- "Quadre nocturn" d'Anna Carreras (l'artista que dibuixa un quadre macabre basat en la realitat)
- "La Mercúria" d'Andreu Pérez (la història d'una dona rural)
- "Mar negre de tramuntana" de Cristina Malagelada (un cadàver a la Costa Brava desperta les sospites de la policia, pot la seva dona haver-lo assassinat des de Mallorca?)
- "El mediocre" de Miquel Aguirre (una epidèmia de mort assola sense aturador el saló de la fama dels escriptors en llengua catalana. El Mediocre potser té alguna cosa a dir).
- "Sentències exemplars serendipítiques" de Josep Torrent (una víctima de violació decideix venjar-se del magistrat i del violador).
- "Una mica de justícia" de Salvador Macip (la justícia es vesteix d'esperit).
Un recull magnífic sense cap mena de dubte que enganxa igual que els seus germans de Ponent, els valencians, de l'Ebre i del Camp de Tarragona.

dilluns, 8 de juny del 2020

388. Esperant els bàrbars, de J.M. Coetzee

Esperant els bàrbars de J.M. Coetzee és una meravella literària que m'ha deixat impressionat. Arriba l'autoritat militar als confins de l'imperi i els rep l'autoritat burocràtica de l'estat, el magistrat que controla la ciutat de la frontera. Queda clar que l'enemic està aguaitant i que aviat atacarà, de manera que cal estar pendent de possibles incursions bàrbares. El magistrat, narrador de la novel·la, dubta de les notícies que li arriben i continua en les seves tasques diàries. Poc a poc s'adonarà que la guàrdia militar empra sistemes incisius de protecció envers un enemic que a penes es nota que existeixi. De bon començament es demostra l'agressivitat i els ferotges mètodes de l'estament militar. Aquests marxen i el magistrat pren de nou els regnes del territori. Una de les presoneres capturades pels policies esdevé la seva concubina, de la qual s'enamora i idealitza. Dels bàrbars passem a la barbàrie de l'imperi i el magistrat comença a sentir-se més proper a la veritat del moment, arribant a endinsar-se a territori enemic per retornar la noia amb la seva gent. Això li ha de costar car i una reprimenda absoluta per part de l'estament policial, que el sotmetrà a tortura i el desprendrà de la seva categoria social.
Així, resumit ràpidament descric aquesta història al·legòrica sobre la submissió a la realitat imposada, a la invenció i exageració de l'enemic extern per controlar la població per la por, a la misèria humana que advoca per la violència i el domini. Un llibre que és una classe d'història sense marc espacial ni temporal concret i que avalua l'ésser humà com a ens individual que sobreviu en societat. Una novel·la admirable que he fruït inesperadament amb enorme sorpresa. Estic molt content de recuperar els llibres perduts a la meva biblioteca, un encert real.

dijous, 4 de juny del 2020

387. Avui es parla de mi, de Manuel de Pedrolo

Avui es parla de mi (El Cangur): Amazon.es: Pedrolo, Manuel de: LibrosAvui es parla de mi de Manuel de Pedrolo és un llibre que es gaudeix més a mesura que que vas avançant en la lectura, ja que la novel·la és un compendi d'episodis de la vida d'un jove que es van introduint mitjançant una associació d'idees. Es tracta de Pedrolo en la seva màxima expressió, com sempre sorprenent al lector. D'entrada no s'acaba d'entendre de què va la trama, ja que esperes la manera de lligar-ho tot. Però no es tracta d'això, aquest llibre forma un tot unitari a partir d'anècdotes o vivències del protagonista, totes barrejades i distanciades en el temps. Seria com un trencaclosques i cada peça està preparada per col·locar-la al seu lloc en l'espai i en el temps. 
El protagonista és l'Albert Cubells, però queda bastant clar que ens trobem davant del mateix autor. Cubells és un escriptor jove, casat i amb una filla, que viu a Barcelona després d'haver fet guerra i haver sortit de l'ambient rural on es va criar. Poc a poc es van desgranant els diferents episodis de la vida de l'home, des de primers records de la infància a la situació actual, passant per la guerra i altres moments claus del seu periple humà. Emocions i dubtes pels diferents camins que cal escollir, així com exercicis metaliteraris van completant el desenvolupament del llibre. Sembla com un llibre d'apunts que has d'anar llegint a mesura que arriben al cap del creador. Destaquen les situacions quotidianes dels seu dia a dia familiar i laboral. Els records de la seva infància i joventut no són especialment agradables, així com les vivències extretes de la guerra. M'ha agradat força com enllaça cada episodi amb l'anterior, malgrat no tenir cap relació aparent entre ells. Aquest és un llibre que no recordava haver llegit malgrat que el tinc datat el dia de Nadal de 1988. Seria senzill, però alhora dens i amb una certa complexitat si s'aprofundeix una mica en el pensament de l'autor més immens de la literatura catalana.