diumenge, 31 de maig del 2020

386. Cants de sirena negra, de Sebastià Bennasar

Cants de sirena negra | Sebastià Bennasar | Edicions SaldonarUna sirena de color salva un home de morir ofegat. Això d'entrada faria que jo tanqués un llibre i en busqués un altre. No sóc amant de la fantasia i no em fa vergonya assumir un comentari d'aquest tipus. L'home queda encisat per la bellesa de la criatura marina i farà tot el possible per evocar-la de nou. Particularment ja hauria guardat el llibre a la biblioteca.
Per tal de recuperar el contacte amb la sirena l'home ha d'iniciar un periple per tot Europa, ja que necessita trobar un parell de peces iconogràfiques de la sirena. La història esdevé una narració d'aventures bastant trepidant d'aquelles que m'agraden. A més a més el tema de la sirena es toca amb una sensibilitat tan bonica que deixa de ser fantasia per convertir-se en sentiments reals. Allò de que per ella faries qualsevol cosa, sigui sirena o sigui l'ideal de l'amor més autèntic. Van apareixen personatges i indrets força interessants i et trobes atrapat en la intriga sense adonar-te que els cants de la sirena també afecten al lector. He al·lucinat bastant perseguint la següent pàgina amb aquelles ganes que tant trobava a faltar. Tot està narrat en segona persona del singular per una antiga amiga de l'home enamorat, fet que pressuposa des del principi que aquest desapareixerà de la faç de la terra. Una novel·la espectacular que m'ha encantat per l'absoluta originalitat que destil·la. No em pensava que en Bennasar escrivia aquest tipus de llibres, ja que els anteriors textos que havia llegit d'ell portaven altres rumbs. Una fantasia light carregada de sensibilitat. Un llibre excel·lent.

divendres, 29 de maig del 2020

385. No diguis res, de Raquel Gámez Serrano

No diguis res by Raquel Gámez SerranoQuan llegeixes un llibre perquè tens la col·lecció que oferta l'editorial, no saps mai amb el que et trobaràs. En aquest cas, No diguis res de Raquel Gámez Serrano no tenia ni la més mínima idea de la lectura que tenia a les mans.
La cosa va de la següent manera: una parella de classe mitja alta marxa de la gran ciutat per instal·lar-se a una vila rural. Allà s'estableixen sense gaire problemes, amb negoci propi, caseta mona i les comoditats que calguin. Falta la criatura, que costa aconseguir de forma biològica, ja que la natura de vegades es resisteix a les circumstàncies. Com tenen recursos suficients decideixen adoptar un nadó a Ucraïna. Un cop aconseguida la criatura tornen a Catalunya per tal de començar com Déu mana la vida completa i ideal de burgesos. El problema arribarà quan s'adonin que el nen adquirit a terres llunyanes resulta que és una mica especial. Un metge local diagnostica que la criatura pateix la Síndrome Alcohòlica Fetal, una malaltia que el convertirà en un cràpula i en un perill per a tothom que se li acosti. El trastorn conductual serà tan greu que superarà els paradigmes de la burgesia i deixarà desarmats als pares. No tarden en arribar els conflictes i les solucions, els problemes psicològics i les decisions preses en calent.
La novel·la té moments boníssims que m'han recordat situacions reals que he vist en primera persona algun cop. Quan una persona assoleix tot el que vol, tant si la natura està de la teva part o no, llavors arriba el desencís i el "perquè a mi". Reconec que he acabat fart del matrimoni i m'ha agradat molt com el pinta l'autora. El final també està molt ben trobat i en general he gaudit d'una lectura excel·lent.

dijous, 28 de maig del 2020

384. El eco negro, de Michael Connelly

El eco negro (Harry Bosch nº 1) eBook: Connelly, Michael, Martín ...El eco negro de Michael Connelly és una novel·la interessant, però potser excessivament llarga. El detectiu Harry Bosch forma un tàndem d'investigació policial amb l'Eleanor Wish de l'FBI. Tots dos han estat reclutats per treballar junts en un cas interdepartamental després de trobar un cadàver que resulta ser el company del primer quan tots dos van anar a la Guerra del Vietnam. En Harry i el difunt pertanyien a una secció de l'exèrcit que es dedicava a la inspecció dels túnels del vietcong a la selva vietnamita. Aquesta coincidència fa que en Harry es prengui amb molt interès el cas i lluiti, fins i tot, amb policies d'Afers Interns per resoldre la situació. Poc a poc van descobrint que al darrere de tot hi ha un engranatge organitzat per una banda que pretén continuar robant bancs. Van estirant fils i la línia d'investigació es centra en altres ex-combatents del Vietnam coneguts de l'home assassinat. 
No explico més perquè faria un resum complet de la novel·la i tampoc tinc massa ganes. Estem parlant d'un llibre de 500 pàgines, distribuït en capítols, el títol dels quals són dates del calendari. L'anècdota d'aquesta lectura és que he anat llegint cada capítol coincidint amb la meva data real, començant pel 20 de maig i acabant pel capítol d'avui datat el 28 de maig. He respectat els dies perquè m'ha fet gràcia continuar la distribució proposada per l'autor, on cada capítol corresponia a les 24 hores d'un dia. A part d'això, la lectura ha estat molt dinàmica, pròpia de l'estil d'aquests autors nord-americans que fan que passin moltes coses de seguida sense preàmbuls ni aprofundiments psicològics. Feia molt de temps que aquest llibre reposava a la meva biblioteca i ara per fi ja no el veuré amb aquell mal de consciència de tenir-lo tan de temps pendent.

dimecres, 27 de maig del 2020

383. La senyora Stendhal, de Rafel Nadal

La senyora Stendhal - Rafel Nadal | Grup62Resulta que vaig veure per twitter que en Rafel Nadal ve demà dijous a les llibreries de Tarragona. Com que precisament acabava un llibre i tenia ganes de començar un altre, vaig decidir-me per aquest títol pendent a la llista del 2020. La senyora Stendhal és la història d'una vida, la d'un nen que veu com cau la seva mare víctima d'un tret. Ens emmarquem a les acaballes de la Guerra Civil espanyola en un petit poble prop de la frontera amb França. La guerra extreu el pitjor dels qui la viuen i els episodis cruels es succeeixen l'un darrere l'altre. La senyora Stendhal es convertirà en la protectora del Lluc i s'encarregarà de dur a terme la promesa que li va demanar la mare del nen segons abans de morir: tenir cura d'ell. Així doncs, el noi pujarà amb una nova família en la que hi ha un fill adolescent i un avi. Anirem coneixent els misteris que envolten la vida de cada un d'ells i com gestionen el seus destins en el marc del temps que els toca viure. Un cop més em trobo al voltant de perdedors que fan el que toca: perdre. El nen acabarà en un reformatori on ho passarà realment malament, rodejat d'infinitat de nens i capellans que el maltractaran. No és fàcil la vida del perdedor si els teus també ho són. Un cop fora de l'internat al Lluc l'esperen els maquis i les muntanyes. La vida continua entre corredisses, amagatalls i salvatjades de la guerra, on el noi coneixerà tot tipus de gent que actua sense massa escrúpols. Passaran uns quants anys més i es dedicarà a l'estraperlo de penicil·lina, una tasca que reportarà certs beneficis. No serà fins el 1965 que no tornarà al poble que el va veure néixer.
En definitiva, una bona novel·la. Molt, però que molt ben escrita i que es fa agradable de llegir amb certa devoció. Encara no he trobat el gust als llibres o pel·lícules basats en la Guerra Civil espanyola. Potser això de perdre no agrada massa i és el que té estar al bàndol dels derrotats. Imagino el meu avi patint i em molesta el concepte.

diumenge, 24 de maig del 2020

382. Els secrets de la reina, de Xulio R. Trigo

Els secrets de la reina - Xulio Ricardo Trigo | Grup62Els secrets de la reina de Xulio R. Trigo és un llibre que m'ha agradat. Seria la típica novel·la que vehicula dues narracions de diferents èpoques amb un vincle en comú. La primera història parteix del present, on uns joves acadèmics de la Universitat de Barcelona intenten descobrir mitjançant una profunda investigació quina va ser la causa de la mort de la Reina Elionor, esposa del Rei Pere el Cerimoniós. Per altra banda, la novel·la va narrant la veritat d'aquell episodi històric a partir de la vida de n'Aloi de Montbrai, un escultor força reconegut a l'època i encarregat de construir els sepulcres reials del monestir de Poblet. Per tant, present i passat es van barrejant paulativament, un capítol rere l'altre, mentre es va desentrellant tot el misteri. M'ha agradat perquè tant una part com l'altra són força distretes i atrapen descaradament al lector. Arribava un moment que no sabia quina part em feia més gràcia seguir, ja que el context històric del segle XIV a Poblet resulta del tot fascinant. Els joves de l'actualitat semblen uns autèntics Indiana Jones i el monestir cistercenc encaixa d'allò més bé en una trepidant novel·la d'aventures. No esperava aquesta acció pel·liculera del Xulio Trigo, ja que m'havia fet la idea que era una novel·la més de l'estil acadèmic. Aquests dies necessito llegir i passar-m'ho bé i aquí ho he trobat. A més a més, aquest és un llibre per aprendre i descobrir millor elements tan interessants de la nostra cultura com són la construcció dels panteons reials de Poblet i les vicissituds dels frares d'aquell temps. En definitiva, he quedat força satisfet i amb ganes de seguir llegint aquest senyor, veí ciutadà meu que espero conèixer algun dia.

dimarts, 19 de maig del 2020

381. Felicidad conyugal, de León Tolstoi

Felicidad conyugal de Tolstoi, Leon: tapa blanda (2001) | Alcaná ...Felicidad conyugal de León Tolstoi ha estat una lectura ràpida de confinament que he volgut col·locar al mig de llibres extensos, de manera que vagi buidant la biblioteca de casa i ho faci amb bon material literari. Aquest cop he buscat per la zona russa, ja que el meu company José Vicente em va parlar de Pushkin i em va picar la curiositat. Com que no el tinc, doncs he agafat una altra opció. 
Aquesta breu novel·la repassa la intensitat de l'amor de parella des de que aquest neix fins que s'estabilitza. Com un foc que ho crema tot i es va apagant poc a poc. Cal trobar aquell punt de la relació quan encara no s'ha apagat, perquè si no ho fem, acaba perdent-se del tot. Així doncs, una noia s'enamora del seu tutor 19 anys més gran que ella i comença el festeig. La relació es viu intensament en uns primers anys en què l'amor supera qualsevol altre concepte mundà de les seves vides. Com és d'esperar, els sentiments davallen amb el temps i el que era el paradís comença a semblar tot el contrari. L'autor fa la seva acurada anàlisi psicològica del comportament dels personatges i dels sentiments que els toca viure a cada moment. Aquest devia ser un tema que probablement devia viure el mateix autor en pròpia persona, ja que sembla molt clar el discurs d'algú que sap del que parla. A més a més, tot això fet amb el mestratge d'un escriptor del nivell del rus, i aconseguint que aquesta novel·la sigui una autèntica peça de bona literatura. 

diumenge, 17 de maig del 2020

380. Un abogado rebelde, de John Grisham

Un abogado rebelde eBook: Grisham, John: Amazon.es: Tienda KindleMagnífica lectura de John Grisham, un clàssic de la meva biblioteca des de fa anys i panys. En Un abogado rebelde l'advocat protagonista ha de resoldre diversos casos utilitzant estratègies que el porten al límit moral i legal del seu exercici de la professió. Curiosament serà mitjançant aquests recursos que aconseguirà les victòries judicials que no hauria pogut seguint el conducte ètic correcte. Em sorprèn com l'autor es posiciona a favor del seu protagonista de forma total, prenent totalment partit per ell de forma descarada. Des d'aquesta postura l'advocat salva de sentències injustes diversos clients que van sorgint: joves acusats injustament amb la pena de mort, delinqüents castigats per falta de proves, manipulacions de tot tipus...
Des d'un punt de vista de l'estructura també m'ha sorprès molt. Al principi, després del primer cas, he pensat que es tractava d'una mena de serial sobre un advocat. Poc a poc et vas adonant que ho és, però també és una novel·la amb un fil conductor espectacular. El protagonista i la seva especial manera d'exercir el Dret es converteixen en la clau de la novel·la. És com si l'autor hagués pensat: "Què passaria si un advocat dels bons es comportés com un dels dolents, però sense passar-se gaire i salvant innocents?". El resultat és aquest formidable llibre que t'atrapa de veritat. Els casos són súper interessants i les resolucions brutals. Tota l'estona et manté en aquell espai ètic de dubtosa noblesa que et fa pensar i posicionar-te tu també. 
Tinc l'estanteria plena de llibres d'aquest autor i seria xulo recuperar-los. Potser ho faig.

dimarts, 12 de maig del 2020

379. Siddharta, de Hermann Hesse

Amazon.com: Siddhartha eBook: Hermann Hesse: Kindle StoreSiddharta de Hermann Hesse no sembla una novel·la, sembla el desenvolupament d'una filosofia espiritual. Un jove de la casta dels brahmans abandona la llar familiar a la recerca d'un estadi espiritual superior. Per aquest motiu intentarà relaxar les seves elevades aspiracions passant un temps amb els místics "samanes", aïllant-se i defugint del seu propi ésser. No n'hi haurà prou i els abandonarà, acompanyat en tot moment del seu amic de la infància, en Govinda. Tots dos iniciaran la recerca de Gotoma, el presumpte gran Buda de la regió. Tampoc trobarà en Siddharta el consol espiritual que necessita i buscarà un nou objectiu. Aquest cop troba, ja per separat, un nou interès, aquest cop més carnal. A partir d'aquí entra en una nova fase d'abandonament inconscient de l'essència humana i esdevé un simple titella del sistema (com jo, vaja). Acabarà convertit en una espècie de burgès, carregat de plaers mundans, però cada cop més buit interiorment. Malgrat tot, passen els anys i s'adona que aquest tampoc era el seu destí, tot tornant a l'aïllament. Serà als costat d'un barquer d'un riu on retornarà a l'espiritualitat i a la recerca de l'absolut i de la veritat. Durant tota la vida anirà apareixent en Govinda en visites que el marcaran força, ja que a diferència del primer, el segon es va establir de forma definitiva amb el Buda i la seva doctrina més concreta. Siddharta busca en el JO el refugi i la lluita per a la recerca de la seva essència. Un llibre apassionant i magistralment escrit on trobes reflexió, bellesa i un punt de llibre d'autoajuda en versió literària. També m'ha fet gràcia tornar a llegir un llibre de l'època d'universitari. Aquesta està sent la millor part del confinament.

dissabte, 9 de maig del 2020

378. Massa mares per a un fill, de Dora Muñoz

Massa mares per a un fill (Llibres del Delicte): Amazon.es: Muñoz ...Crec que seré bastant breu en la meva opinió d'aquest títol número 30 de la factoria Llibres del Delicte, Massa mares per a un fill, de Dora Muñoz. Per tant ja n'he llegit 30 i estic bastant satisfet per aquesta fita lectora que fa que cada cop me'n quedin menys per acabar la col·lecció. 
Aquesta novel·la està escrita en la variant dialectal del català a les Illes Balears, i ja només per això, ja val la pena. El marc geogràfic de l'argument també es desenvolupa a les illes, per tant, tot rodonet. 
Una noia mor per presumpta sobredosi i la troben abandonada a un carreró de Palma. Sorprèn força la seva mort, perquè malgrat haver estat drogoaddicte, en el moment de la mort estava molt clar que estava "neta". Un amic de la Trini, n'Aitor, metge de la presó on havia estat internada, decideix portar a terme una investigació sobre la mort de la noia. Conjuntament amb altres coneguts de la noia es van rememorant les darreres hores de la vida de la Trini. Tot sembla tenir relació amb un nin, en Kevin, el seu fill, donat en adopció a una família de classe alta. Trini decideix que ha de recuperar el fill perdut, però les coses no són tan fàcils quan la maquinària burocràtica s'ha posat en marxa.
Una bona novel·la, potser una mica llarga, però que avança àgil i va mantenint l'interès del lector. M'ha agradat el tema, l'ambientació general, el to literari, els personatges, l'accent dialectal i el marc geogràfic. En definitiva, una altra novel·la recomanable, de les nostres i amb segell Delicte. Content.

dimarts, 5 de maig del 2020

377. Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís

Jo sóc aquell que va matar Franco: Premi Sant Jordi 2017 (Catalan ...Jo soc aquell que va matar Franco de Joan-Lluís Lluís va rebre el Premi Sant Jordi 2017 i el tenia a la biblioteca esperant el moment adequat. Finalment, aprofitant el present confinament vaig començar a llegir-lo amb certa esperança. La sensació és que comença espectacular, s'acomoda una mica i acaba de forma sorprenent. De les tres etapes destaco la final, però sense desvetllar gaire l'assumpte, encara que el títol de la novel·la aporta força informació al respecte. Emmarcat en una època crucial en la història del poble de Catalunya, el protagonista passa al costat francès del principat quan esclata la Guerra Civil espanyola. Allà es relacionarà amb diverses persones que el marcaran en l'esdevenidor de la història. La barbàrie de la guerra es posa de manifest en la seva màxima magnitud i les morts salvatges es succeeixen sense parar. M'encanta la vocació filològica del protagonista i el marc geogràfic de l'obra, les terres del Vallespir de la Catalunya Nord. Destaco també les aportacions dialectals del català de la zona, que enriqueixen l'obra i li donen molta més credibilitat. El final distòpic el trobo fascinant, ja que penso que els vençuts mereixen saber què podria haver passat si la resolució final de la guerra hagués estat a l'inrevés. En definitiva considero que aquesta novel·la és molt recomanable i digna mereixedora del premi que va aconseguir. M'agradaria saber si el mateix autor fora del context geogràfic que li és propi té la mateixa força literària que presenta en aquest títol. Realment la sensació és que l'autor ÉS essència de la terra on escriu, es nota i encomana passió. Bon llibre.

dissabte, 2 de maig del 2020

376. Els 155 manaments, de Moisés Peñalver

Els 155 manaments de Moisés Peñalver és un llibre que ja vaig ressenyar quan aquest encara no existia com a tal. Va ser quan em vaig proposar llegir tots els autors que conformaven els Assassins del Camp de forma individual. En aquell moment vaig pensar que els articles publicats cada dia al Més Tarragona formaven un tot homogeni. Allò era un embrió de llibre! 
No obstant, ara m'adono que aquest cop he fet una lectura del tot diferent a les anteriors. Habitualment llegeixo els articles del Moisés en moments "complexos", com són els següents:
- Quan la Juny em porta el diari a la fila de l'entrada de l'escola i llegeixo l'article en els 20 segons que tenim per pujar les escales,
- Quan quedo amb la dona per fer un cafè després de treballar i vaig llegint entre línies mentre ella em parla i jo dissimulo,
- Caminant direcció a l'escola amb l'exemplar voleiant-me a les mans, vigilant cotxes i saludant nens,
- Treballant a les xarxes de l'escola a la Sala de profes rodejat de companys que observen com estic al facebook,
- Quan passejo la gossa, trec un paper per recollir la tova recent feta, descobreixo la cara del Moisés al paper i aprofito per llegir l'article...
Així doncs, aquest llibre dignifica totalment la lectura dels manaments i permet assaborir com es mereix la ploma enginyosa i la subtil ironia del Mestre Peñalver. Realment pots pair cada missatge, cada porció de la màgia dels relats fent la correcta digestió del producte sense estrés innecessari. És indubtable que l'estil lleuger, dinàmic, simpàtic i proper dels diferents textos, tots deliciosament salpebrats per la finíssima i intel·ligent ironia de l'autor, complau al lector en gust i en necessitat. Sí, considero que en un moment conjuntural con aquest, la lectura dels manaments són una necessitat. Fart de males notícies i humor de dubtós gust, caspós, irrespectuós i de vulgaritat màxima, en Moisés fa humor del que m'agrada i com m'agrada, ...l'envejable sentit de l'humor anglès que de vegades trobo que es practica poc. 
Moisés Peñalver fa aquell humor entre lletres (intellectus) que concentrat en un breu relat et proporciona una dosi precisa i preciosa de dopamina.
Ara se m'obre un estrany dilema: prestar el llibre o recomanar-lo als meus amics i que se'l comprin. No obstant, tinc la sort de tenir amics que traspuen sensibilitat literària i ben segur que voldran un exemplar propi. Més que res perquè a tots ens farà molta il·lusió trobar-nos un dia amb l'autor en algun lloc mític de la ciutat, parlar-ne i prendre a casa un exemplar particular signat. 
(Perquè endur-te a casa 155 manaments de la taula de la llei signada per un personatge bíblic d'aquesta magnitud no té preu)
Per cert, que el llibre sigui boníssim és un fet constatable per qualsevol lector. El fet que el meu nom i la meva persona apareguin en un manament no rebaixa la qualitat del compendi, ni farà que es venguin més o menys exemplars. El que sí fa és omplir-me d'orgull i provocar un cert rebombori espiritual en la meva humil persona. Quan torni a escoltar allò del "Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?" segur que neix en mi una rialleta a la cara.
Moltes gràcies Moisés per aquest llibre.
Per molts anys!