69. Hora Cero, de Clive Cussler

Dedicar uns breus moments de setembre per mencionar aquesta darrera experiència literària: Hora Cero, de Clive Cussler i de Graham Brown. Aquest exemplar era una novetat del 2015 que costava 12,95 euros a les llibreries i que jo anava mirant amb deler de quan en quan. Tot va ser trobar-lo a La Caverna del carrer Sevilla per 3 euros i comprar-lo. Realment el llibre és molt dolent, el típic embolic de la NUMA amb el Kurt Austin com a Cap d'Operacions. En Dirk Pitt ja és el Director General  de l'organisme i en Sandecker, ni més ni menys que el Vice-President dels Estats Units. L'epicentre neuràlgic d'aquesta novel·la es troba a Austràlia, on el dolent de torn és una espècie de fantasma de l'òpera que viu amagat sota terra. El cas és que el pobre desgraciat, abans amic i defensor de la humanitat, ara vol venjar-se de tots nosaltres per haver-lo menystingut en els seus descobriments científics sobre l'energia 0. No val la pena donar-li gaires voltes i pensar que ha estat una lectura d'aquelles passa-pàgines que tant m'agraden i em distreuen hores i hores. El millor ha estat la descoberta d'espais geogràfics desconeguts per a mi, com les Illes Heard, ja que en Cussler sempre ens regala localitzacions de luxe. Malgrat això, Hora Cero no passarà sens dubte a la història de la meva vida literària. 

68. Harry Potter and the Cursed Child, de Jack Thorne

Ha costat una mica acabar el vuitè llibre de la saga Harry Potter, més que res per la falta de temps i per les poques ganes que tenia. No pot dir-se que no m'ha agradat la idea, i més venint (com ha estat), en qualitat de préstec per part del Francesc Ribera, el meu estimat company de l'escola. El cas és que estic una mica perdut sobre les darreres fites, aventures i desventures del mag d'or de la literatura universal. Aquest cop el protagonista principal no és en Harry, sinó el seu propi fill, donant un pas genealògic interessant en aquest màgic món potterià. Sembla ser que ni en el món dels grans mags s'estalvien els problemes de l'adolescència. Bé, Harry Potter and the Cursed Child es tracta d'una història redactada per Jack Thorne com si d'una obra de teatre es tractés, un fet que facilitat molt la lectura i una bona repassada de la llengua anglesa (que sempre va bé). L'argument no és tan complicat com algunes de les versions anteriors i es pot seguir sense massa dificultat. Jo, la veritat és que el tema de les aventures del Potter sempre m'ha resultat complicadet de seguir, sóc així de racional suposo. El més interessant des del meu punt de vista ha estat el concepte de les realitats paral·leles, on es podien trobar per un banda el món real, i per l'altra, el món del que podria haver estat i que, pel que sembla, pot existir de forma paral·lela. El bé i el mal, les dues visions de la mateixa història en realitats paral·leles... curiós, si més no! Gràcies Franki! Li passo a la Roser!