La verdad sobre el caso Harry Quebert, de Joël Dicker, ha estat una lectura extraordinària. Val a dir que vaig començar aquest llibre en plan tranquil, sense saber que estava davant d'una peça de caça major. Hi vaig arribar, de nou, via Noèlia Sergio, la mare de l'escola que més ha aportat de moment al Club de Lectura de Dominiques. M'agrada seguir consells i suggeriments, és una debilitat. Ella va recomanar El llibre dels Baltimore, però jo vaig aconseguir aquest altre exemplar de segona mà el mes passat. Va ser començar i deixar-se dur per la sorpresa. Puc dir que que aquesta història (com a concepte) no l'havia llegit abans, de manera que el concepte d'originalitat estructural i argumental és obvi.
Una noia de 15 anys i un jove de 34 viuen una peculiar història d'amor. Personatges i històries entrellaçades s'esdevenen una darrera l'altra, creant una teranyina que cal anar desllorigant. L'assassinat de la noia trenta-tres anys enrere sembla ser el crim perfecte. De cop i volta apareix el cadàver al jardí d'en Harry Quebert i el seu millor amic, l'escriptor Marcus Goldman, inicia la recerca del veritable culpable. Es tracta d'anar fent, descobrint les diferents opcions que genera la investigació.
M'ha agradat molt també els consells que aporta el llibre sobre el fet d'escriure i ser escriptor. Sembla com si l'autor se les apliqués a ell mateix i aconseguís arrodonir un text fet a la mesura de l'excel·lència.
Per altra banda romanc expectant la sèrie televisiva que sembla que s'estrenarà ben aviat a casa nostra.