dimecres, 30 de setembre del 2015

31. El Alquimista Impaciente, de Lorenzo Silva


El Alquimista impaciente de Lorenzo Silva és un llibre que em van regalar a finals de l'estiu i que vaig començar a llegir a primers de setembre. Els primers capítols els vaig trobar francament divertits i força originals, després, la lectura va baixar d'intensitat i, finalment, vaig acabar tenint problemes per acabar-lo. La veritat és que una novel·la sobre Guàrdies Civils, per molt guais que siguin, no és la història de la meva vida. És curiós que d'aquesta obra s'acabés fent una pel·lícula, ja que tampoc difereix massa de les novel·les policíaques habituals. Tampoc podria dir-se que estem davant d'una trama apassionant que et fa passar les pàgines com un desesperat. En definitiva, un parell de Guàrdies Civils que investiguen el peculiar assassinat d'un directiu d'una central nuclear, emmarcat per la zona de la Alcarria i embolcallat pels seus paisatges. El cas es resol i, bé, la vida continua.  

divendres, 4 de setembre del 2015

30. Caribes, Cienfuegos II, d'Alberto Vázquez-Figueroa


Acaba l'estiu 2015 i amb ell les 9 lectures d'aquests dies de calor i temps lliure. El darrer dels llibres consumits (sempre m'ha agradat aquest concepte de "consumir" cultura) ha estat la segona part deCienfuegos de l'Alberto Vázquez-Figueroa, un llibre també anomenat Caribes. Recordo quan anava a la universitat dos col·legues em van humiliar perquè en aquell moment jo no havia llegit res de Paul Auster. "No has llegit res de Paul Auster?", em deien cofois a causa de la seva elevada cultura intel·lectual i literària. Espantat, en aquella època vaig començar a llegir clàssics, grans prohoms de la literatura actual, autors reconeguts pels grans crítics, etc. M'ho miro ara amb perspectiva i em fa gràcia. En aquells temps no hauria llegit mai de la vida Vázquez-Figueroa, ni Clive Cussler, ni cap "vulgaritat" d'aquest estil. Doncs m'alegro molt que no ho fes. Ara, quan ja començo a estar una mica més granadet, sóc feliç llegint el que em dóna la gana i el que em ve realment de gust. Cienfuegos II és un clar exemple d'això que dic. Aventures a l'espanyola d'un xaval de la Gomera en plena Amèrica, indígenes i els seus costums, selves perilloses, espanyols honorables, espanyols cruels, dones meravelloses, riqueses, misteris, diversió, ... realment una suma de fets, aventures i desventuresamb tots els ingredients necessaris per passar una estona ben divertida. Val la pena també el repàs històric de l'època en qüestió, el qual sempre és necessari per posar-se al dia de tot allò que s'esdevingué a partir del 1492. La sèrie Cienfuegos continua i penso que caldrà seguir sense traumes "intel·lectualoides", encara que temo que ara que comença el curs, poc temps disposaré per a la lectura.