dissabte, 29 de setembre del 2018

205. El Nazi de Siurana, de Toni Orensanz

Resultat d'imatges de El Nazi de Siurana, de Toni OrensanzHi va haver una època, crec que era a mitjans dels 80 o, fins i tot abans, que la meva germana va tenir una malaltia respiratòria i ens calia passar determinades temporades a la muntanya. Els meus pares van decidir estiuejar a un poble de l'interior, Cornudella de Montsant, un lloc especialment entranyable i que m'aporta un bon recull de records de la meva infància. Un d'ells era ben estrany, ja que la gent del poble deien que allà dalt, a Siurana, hi vivia "lo nazi". Suposo que aquella va ser el meu bateig d'entrada a les suposades llegendes urbanes.
Poc m'imaginava jo que molts anys després acabés sopant amb uns amics en un hotel de Siurana que havia estat la "casa del Nazi". Efectivament un dels meus companys de l'escola era un dels socis inversors que van adquirir el xalet del belga per fer-hi un hotel. 
Anys després va ser publicat aquest llibre que desfeia una llegenda i la convertia en una realitat. I és que Jan Buyse "era un nazi de l'alçada d'un campanar" en paraules de l'autor. De cop i volta en Toni Orensanz ens explica que darrere l'entranyable nonagenària esposa i vídua del misteriós nazi s'hi amagava una col·laboradora de la Gestapo dels temps de la gran guerra. Amb una prosa directa i sense elements superflus, la lectura t'atrapa sense deixar-te de sorprendre a cada capítol. El seguiment de la investigació de l'autor és realment com una pel·lícula d'aquelles d'atrapa-nazis. El misteri de si aquest senyor era o no un nazi es va desvetllant a mesura que en Toni Orensanz va acumulant proves de la seva vida. El Nazi de Siurana és un extraordinari treball d'investigació traslladat de forma meravellosa sobre el paper.
Resulta inquietant que un home que era el cap de les SS a Brussel·les s'establís a Siurana amb total impunitat. Culpable de pertànyer a la màxima expressió del mal a la terra, sembla que va intentar excusar-se del seu passat, encara que queda palès que ell era plenament conscient del que allà es coïa. Un llibre espectacular que espero que tingui força recorregut en el Club de Lectura de Dominiques.

dissabte, 22 de setembre del 2018

204. Un amor fora ciutat, de Manuel de Pedrolo

Resultat d'imatges de un amor fora ciutat pedroloQue en Pedrolo era un valent, això és indiscutible. Només cal llegir Un amor fora ciutat per entendre com exercia l'escriptor el seu ofici i el seu servei a la comunitat. S'ha de ser realment valent, doncs, per defensar l'homosexualitat el 1959 amb aquesta contundència, essent així absolutament fidel a la seva ideologia com sempre va demostrar. Pedrolo va ser un autèntic creador que escrivia sense problema i que anava buidant el pap sense patir. Aquest home és un referent, una persona avançada al seu temps i un escriptor extraordinari. 
Sobre el llibre que m'ocupa no puc explicar massa l'argument. De fet, passa poca cosa. Aquest és més un llibre de pedagogia de l'època, més o menys encertat, que estudia l'homosexualitat com a opció sexual i identitària. Una dona descobreix que el seu marit es "veu" amb un altre home i enfolleix. La infidelitat li fa mal, però el fet que el marit sigui homosexual li produeix fàstic i repugnància. Ell comença a justificar la seva condició, narrant el seu desenvolupament d'individu sexual des de la infància. En tot moment "justifica", es lamenta, i, fins i tot, es penedeix. La seva racionalitat el porta a visitar un psicoanalista, el qual també troba una diagnosi ben peculiar pel seu "problema". Realment resulta complex viure en un món tan tancat i estructurat on tot allò que surt de la norma és il·lícit. Imagino casos reals de gent que devia patir "lo seu" i valoro amb contundència l'esforç de l'autor per posar sobre la taula un tema tan controvertit en aquell moment. Censurat i castigat pels jutges (he pogut llegir la censura per la xarxa), en Pedrolo no et deixa mai de sorprendre.

dissabte, 15 de setembre del 2018

203. Más allá, a la derecha, de Fred Vargas

Resultat d'imatges de Más allá, a la derechaMás allá, a la derecha, és la primera novel·la que llegeixo de Fred Vargas, una autora que fa anys que volta pel món (aquest exemplar va ser escrit a finals del segle passat), però que se n'està parlant molt darrerament. La història pertany al gènere policíac on el protagonista principal és una espècie de membre del ministeri de l'interior francès que ja no treballa per aquest estament. No sé si la resta de novel·les tenen el mateix marc comú, però en aquest cas, l'home investiga per lliure acompanyat d'un parell de companys d'allò més peculiars. Tot comença quan l'individu en qüestió es troba un os de peu de dona en un arbre de París. El pitjor del cas és que a més a més l'os pertany a una cagarada d'un gos. L'inici és bastant sorprenent, ja que de la cagarada a l'os, acabarem viatjant al nord de França i coneixerem el propietari de l'animaló. Em deia la persona que em va recomanar Fred Vargas que aquesta escriptora era molt original i no puc negar que aquest fet és del tot cert. La investigació segueix el curs normal un cop es crea la xarxa de sospitosos, però d'entrada, la cosa és absolutament sorprenent. He gaudit d'una lectura àgil, senzilla i amena. El final bastant sorprenent també m'ha agradat. Valoro molt positivament el fet de llegir alguna cosa diferent. De vegades estava massa encasellat amb els típics tòpics i ara anava una mica perdut. Tinc un altre exemplar que aviat caurà, per tant, una bona lectura de setembre quan la feina m'apreta i el temps és molt justet.

dijous, 6 de setembre del 2018

202. L'Altra, de Marta Rojals

Resultat d'imatges de L'Altra, de Marta RojalsL'Altra de Marta Rojals és un llibre que m'ha sorprès molt gratament. Penso que ens calia tenir una nova literatura fresca, jove i actualitzada en el nostre panorama local. Una altra cosa és si aquesta història m'ha agradat o no, ja que sobre això encara tinc els meus dubtes. De fet, primer vull agrair la gran oportunitat que m'ha donat la Noèlia Sergio de llegir una novel·la que mai m'hauria passat pel cap. Cal escoltar els suggeriments de la gent amb criteri i fer-ne cas. Estic absolutament encantat d'haver seguit el seu consell i haver gaudit del llibre de la Marta Rojals com ho he fet. Gràcies Noèlia.
De sobte m'he trobat vivint una història tan real i amb un llenguatge tan actual que tenia la sensació que jo mateix era testimoni dels fets que s'esdevenen. L'Anna i en Nel porten ja uns quants anys de casats i a causa de determinades circumstàncies (que ara no cal citar per no desvetllar massa l'argument) ella s'embolica amb un noi 20 anys més jove. L'autora coneix perfectament els sentiments de la seva protagonista, ja que totes dues són dones modernes de la mateixa generació vivint en aquests mateixos moments. Amb això vull dir que necessito una bona dosi d'empatia per a entendre els sentiments de l'Anna. N'he parlat amb Sònia de tot plegat i de seguida hem encetat un debat. Ella ho té clar i em sembla correctíssim. La novel·la se m'ha fet una mica llarga, ben al contrari d'algunes crítiques que he trobat per la xarxa on la troben una lectura rapidíssima. El context social i el marc econòmic que ens toca viure avui en dia són tan presents en aquesta història que ja només per sentir aquest mega-realisme ja val la pena llegir el llibre. Per altra banda, he decidit moure el meu exemplar de seguida i escoltar alguna opinió més. Aquí he ensumat debat i això és bo si ajudes a gestionar un Club de Lectura a la teva escola...