divendres, 30 de novembre del 2018

216. L'home que dormia al cotxe, de Nil Barral (Isabel Clara Simó)

Resultado de imagen de L'home que dormia al cotxe, de Nil BarralL'home que dormia al cotxe, de Nil Barral, pseudònim de la Isabel Clara Simó, és una breu novel·la negra que he acabat de llegir en un dia molt poc agradable. El cert és que ha costat molt concentrar-se el dia de la mort de la meva àvia Maria Isabel... Tampoc tinc massa ganes de comentar el llibre, però encara que malgrat les circumstàncies no acompanyin aquí tinc la meva opinió. Bé, anem per feina: un agent d'assegurances convertit en detectiu privat intenta esbrinar si la beneficiària d'una pòlissa de vida del seu difunt marit ha comès alguna irregularitat per tal de poder-la cobrar. La peculiaritat del cas és que el pèrit/investigador és homosexual i la trama reivindica en tot moment la seva condició sexual. A part d'això, tampoc m'ha semblat especialment interessant. L'home assassinat és el que cita el títol com a l'individu que viu en un cotxe. La seva dona continua pagant la pòlissa de l'asseguradora malgrat el divorci de la parella, un fet que si més no, resulta sospitós. La tasca de peritatge es confon amb la de detectiu i la investigació s'avança a les pesquises que suposadament ha de fer la policia.
Això seria tot. M'ha agradat el concepte del pseudònim de la Isabel Clara Simó, però no m'ha semblat gaire original la idea del detectiu homosexual, malgrat pretendre-ho. De fet, penso que les tendències sexuals de les persones em resulten indiferents.

dimecres, 28 de novembre del 2018

215. L'Apocalipsi segons Macintosh, d'Àngel-O. Brunet

Resultado de imagen de L'Apocalipsi segons MacintoshL'Apocalipsi segons Macintosh, d'Àngel-O. Brunet és un llibre extraordinari, perquè és d'aquells que pots dir que NO has llegit mai. D'entrada sembla que llegeixis una novel·la negra, que també, però poc a poc t'adones que estàs mirant una pel·lícula. Cada pàgina esdevenia una escena, una seqüència d'un film que no sabies on t'havia de dur. Penso que aquest llibre també és el perfecte guió d'un guió cinematogràfic, com una mena de referent d'un gènere que mai havia tastat. Pel que fa a l'argument, també m'he quedat ben sorprès. L'investigador privat tradicional de gavardina i de dures maneres rep un encàrrec sorprenent: protegir un ancià de la mort. Sembla una broma, però la mort no és qualsevol mort, és la Mort. La Mort com a personatge que et va seduïnt fins atrapar-te i que com a humà tens l'obligació d'evitar. No sé si l'autor volia descriure aquesta situació en plan metàfora, però així ho he entès jo. Destaco també l'estil directe i alguns dels simpàtics diàlegs carregats d'ironia que s'intercanvien els personatges. He descobert aquest autor tarragoní a partir dels Assassins del Camp, ja que en Brunet és un dels autors del citat recull de relats de novel·la negra. Un llibre realment interessant que enceta la col·lecció d'un àlbum de cromos que vull completar i que sorgeix del recull de l'Aritzeta. De moment ha caigut Brunet amb bona nota, el primer.

dissabte, 24 de novembre del 2018

214. Els vigilants del far, de Camilla Läckberg

Resultado de imagen de Els vigilants del far de Camilla LäckbergEls vigilants del far de Camilla Läckberg ha estat una lectura de lector professional. Amb això vull dir que he anat fent per disciplina de treball, sumant pàgines i capítols sense quedar atrapat per la trama. Cert que hi havia un misteri per resoldre que calia descobrir, però la suma de diferents històries aparentment lligades entre elles, embolicava l'assumpte. Després resulta que cada història era independent i que no calia trobar-hi elements comuns. He quedat una mica decebut per aquesta situació i, per tant, em centraré només en la trama principal. 
Un noi mor assassinat a casa seva i l'investigador de torn va fent la seva feina. L'autora es centra en la vida familiar del policia, a diferència d'altres autors d'aquest gènere que es centren en les peculiars personalitats que els caracteritzen. Els investigadors de la novel·la negra nòrdica acostumen a ser individus alcoholitzats, amb problemes domèstics, amargats, amb passats tràgics... no obstant, aquí es tracta d'un pare de família amb dona comprensiva i carregada de complicitats amb el marit. El cas té un punt de necrològic que no desvetllaré, però que enganya el lector des del principi. Una noia s'amaga en un far d'una illa abandonada, una illa suposadament carregada de morts... 
Bé, estic content d'haver recuperat un llibre d'aquesta autora, en llegiré algun altre, encara de moment en fa gràcia tornar a algun dels nostres. 

diumenge, 18 de novembre del 2018

213. Assassins de Camp, de Margarida Aritzeta (i altres)

- Tenim l'opció Assassins del Camp. Més venut per Sant Jordi a Tarragona i és d'autors locals.
- De qui és?
- Peñalver, Aritzeta, Brunet, Cavallé. Gerhard, Xirinacs...i sobretot, Tiñena.
...
Joan, quan arribis a les 14:50, passa'm a veure pel despatx i acabem de parlar d'aquest tema.
...
- Ei Marcel, disculpa, estava pujant la fila.
- Té, en tenim dos. Comencem!
***
I així vull recordar l'inici de l'era Assassins del Camp, de forma abreujada, però bastant ajustada a la realitat. Estàvem a punt de tancar l'etapa Laura Casas i s'esqueia una alternativa ràpida i suficientment atractiva pel Club de Lectura de l'escola. La resposta del Marcel va ser tan expeditiva que calia posar-se les piles i anar per feina. De moment només puc parlar per mi, però les sensacions són boníssimes.
Però, per què vaig proposar aquest llibre al Marcel?
Cal retrocedir una mica en el temps, concretament a la celebració dels 25 anys del casament del Juan i la Mery Mamzeridis. El destí va voler que Moisés Peñalver estigués assegut a la meva taula. També va voler el destí que coincidíssim en una visita al WC i bescanviessim unes cordials paraules que van acabar amb una interessant conversa. 
Va sortir el tema del llibre i li vaig parlar del Club de Lectura. 
La resta ha estat bufar i fer ampolles. 
I el millor és que l'Albert Vilaró i la Noèlia Sergio van donar de seguida la seva benedicció a la tria. 
No sé com acabarà la cosa, però de moment comença genial.
***
La feina serà ara analitzar un recull de 15 relats escrits per escriptors realment impressionants del Camp de Tarragona. De fet, el primer que he pensat és que aquest llibre és com una targeta de visita que et convida a conèixer gent que no havia llegit mai. Com que no vull embolicar-me massa, faré l'1x1 d'Assassins del Camp:
1. La por blanca (Jordi Tiñena): Els prejudicis de l'albinisme africà.
2. Roses de plàstic (Olga Xirinacs): Missatges antropofàgics arribats dels més enllà.
3. A deshores (Tecla Martorell): Assetjament escolar i justícia "a deshora".
4. Somieig (Maria Lluïsa Amorós): Traïció, paranoia i venjança.
5. Em estat nosaltres qui em fet això (Jordi Folck): Assetjament laboral i esquizofrènia. 
6. El buit de la mort (Jordi Ledesma): Ràbia  per la pèrdua i els principis personals.
7. El saxòfon (Moisés Peñalver): L'eternitat del dolor i la venjança indiscriminada.
8. Ni vius ni morts (Salvador Balcells): Un fantasmagòric personatge que reviu i mor misteriosament.
9. Pecats de policia (Àngel O. Brunet): Crònica descontrolada d'una matança inexplicable.
10. Testimoni d'un crim (Joan Cavallé): Violació i assassinat d'un nen amb inquietants culpables.
11. La casa de la boira (Francesc Valls-Calçada): Un cas de l'investigador Guim Solé al Priorat.
12. Encara ens queda el blues (Ferran Gerhard): Crònica urbana auto-protagonitzada.
13. Fecundació (Lurdes Malgrat): El naixement induït de l'odi.
14. Totes les veus que m'acompanyen (Rosa Pagès): Remordiments i la indústria farmacèutica.
15. Mala sang (Margarida Aritzeta): L'esclavatge laboral de les màfies xineses a casa nostra.
***
Analitzar un per un els relats d'aquest recull és impossible. Com a fenomen global val a dir que aquesta és una lectura excepcional, eclèctica en temes, arguments, estils i personatges, però amb el denominador comú de la novel·la negra. Presagio un futur obert i carregat de bones expectatives pel Club de Lectura. Ho veig negre, però negre positiu!

diumenge, 4 de novembre del 2018

212. L'interior és al final, de Manuel de Pedrolo

Resultado de imagen de L'interior és al finalArriba novembre i entra de ple a les meves lectures un nou exemplar de Manuel de Pedrolo, aquest cop L'interior és al final. Es tracta d'un recull de tres històries curtes que s'inicien amb Història qualsevol, el conte que fa seguiment d'una noia de poble que arriba a Barcelona a servir de minyona. L'autor explica la seva evolució a la ciutat i com acaba convertint-se en una senyora de la capital. La nota curiosa d'aquest primer conte és que l'autor va canviant el nom de la protagonista en cada una de les etapes de la seva vida, de manera que ella esdevé múltiples personatges diferents en el mateix context de la gran ciutat.
El segon conte es titula La vida a les dents i narra la vida del Jaume, un home que des de ben petit condueix la seva vida cap al mal. La història gira al voltant d'un seguit d'episodis de la vida de l'home que acabaran duent-lo a la perdició.
I, finalment, arriba el tercer conte que desvetlla el títol del llibre i que porta per nom Interior, justificant així el que semblava el metafòric títol del present recull. Vinga reflexionar sobre el concepte de la interioritat i la seva posició vital i resulta que senzillament es tractava de la posició del tercer conte, al final. Una parella (tots dos de 47 anys) viuen un moment terrible a causa de la malaltia degenerativa de la dona. Al límit de la situació el marit decideix posar fi a tot plegat. Pensant només en ell, no cau en que la vida de la seva filla adolescent tampoc és gens fàcil. Una reflexió sobre el destí que ens ofereix la vida i la capacitat humana de gestionar-la.
Un nou llibre de Pedrolo que consolida les meves lectures d'un dels millors escriptors en llengua catalana.