La primera impressió després de re-llegir The Little Prince tants i tants anys després, és que estem davant d'una peça artística i literària d'absolut primer nivell. No recordava massa l'argument i em sembla molt necessari per a la meva formació acadèmica personal no abandonar els clàssics en una estanteria perduda. El mite de que aquesta obra és un llibre per a nens ha de caure definitivament del meu imaginari, ja que no tinc cap dubte que això és literatura en estat pur. Molts adults deixarien de llegir aquesta meravella amb el fals propòsit de creure que es tracta d'un llibre infantil. Caldria dedicar hores d'estudi per poder treballar cada un dels aspectes que menciona clarament o de forma al·legòrica aquesta novel·leta. El millor de tot ha estat el meu personal ús d'aquesta lectura: revisió d'un clàssic, record nostàlgic del meu exemplar en paper, pràctica de l'anglès i necessitat d'ocupar un temps d'espera hospitalari. El meu ànim no desborda felicitat mentre la Yasmine estigui patint una continuada febre alta sense causa aparent i d'origen desconegut. Les hores d'espera es fan més lleugeres amb la companyia d'una bona lectura. Aquest ha estat el cas: una lectura de batalla a Joan XXIII. La conclusió és òbvia: The Little Prince és un magnífic llibre de "manteniment intel·lectual" que cal anar revisant per sempre més.
Arriba un moment de la teva vida que no recordes els llibres que has llegit, ni sobre de què anaven els seus arguments, ni, fins i tot, si t'havien agradat o no. Aquell dia decideixes que millor anar-ho anotant tot i fer recompte. Hereu de llibretes i blocs anteriors, aquest és l'inevitable bloc de les meves lectures. Recull de títols, opinions i cert estadisme des del 2016.
dissabte, 14 d’octubre del 2017
dijous, 12 d’octubre del 2017
123. La chica desastre de los vestidos de verano, de JF Torres
De la mà de l'Elisabet Moreno, mare de la Noa i del Manel, em va arribar La chica desastre de los vestidos de verano, de JF Torres. Han estat uns dies personals força complicats amb el trasllat de pis i no he disposat de prou temps per a llegir. En tot cas, he anat llegint aquest llibre poc a poc (com recomano que es faci) i, finalment, l'he acabat aquest matí festiu del 12 d'octubre. Un llibre admirable, diferent i autènticament original. Realment l'autor no narra una història, sinó que descriu minuciosament, com si fos un científic armat amb un microscopi de precisió, el seu procés evolutiu d'enamorament personal. Un lèxic dolç, tocs de poesia i una peculiar visió de la vida que em recordàvem sorprenents reflexions pròpies. També destaca la peculiar estructura de cada capítol (o secció) en un llibre sense paginar i on no saps mai que vindrà a continuació. Un llibre que provoca al lector, que no deixa indiferent i que sorprèn per la seva excel·lent qualitat literària i estilística. Penso que l'autor aconsegueix apropar la poesia al gran públic, un fet bastant sorprenent en els temps que corren. Llegir i assaborir qualsevol pàgina de La chica desastre de los vestidos de verano pot convertir-se fàcilment en la petita dosi diària de sensibilitat emocional que a tots ens cal. Gràcies Elisabet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)