dilluns, 30 de març del 2020

366. Tierra Firme, de Matilde Asensi

Tierra firme by Matilde AsensiLectura de supervivència que em calia urgentment. Aventures i novel·la històrica per passar pàgines i desconnectar de la realitat actual. Al més pur estil de Vázquez-Figueroa m'arriba aquest primer exemplar de la Trilogia de Martín Ojo de Plata de l'escriptora espanyola Matilde Asensi. He llegit diversos llibres d'ella, però tots fa temps i no recordava massa el seu estil. En aquest Tierra Firme una noia arriba a les Índies a finals del segle XVI. A causa d'un atac pirata al vaixell que la transporta fins allà, acaba sola i abandonada a una illa desèrtica. La seva vida canvia de cop quan un mercader la salva i la converteix en fill seu. Sí, he escrit bé, en fill. Catalina passa a Martín, ja que ella prefereix la salvaguarda de ser un home i el vell afillar-la com a home. Entres de ple en un món complicat on els espanyols, els indígenes i els negres (i les seves barreges ètniques) conformen una societat en construcció on els perills rauen a qualsevol cantonada. El nou pare de la noia viu extorsionat per un cabdill pseudo-mafiós que l'havia enganyat en una transacció comercial. La noia dona mostres d'una intel·ligència superlativa i busca la manera de solucionar les desgràcies de la nova família.
Genial. Una història que m'ha servit per viure una aventura diferent i que m'ha extret del pou informatiu i melodramàtic d'aquests dies de fosca actualitat. La literatura ha de servir per distreure, ara més que mai. No puc entrar en dramons psicològics que et desmaneguin per dins. Tinc el segon de la trilogia i no crec que tardi massa en començar-lo. Poca profunditat i molta diversió en moments de barbàrie.

dissabte, 28 de març del 2020

365. Contra l'aparador, de Marc Moreno

Contra l'aparador de Marc Moreno és un llibre que et transporta literalment al barri de La Verneda de Barcelona. De fet, arribes a qüestionar-te si el mateix barri és un personatge més de la novel·la. Fora d'aquest àmbit geogràfic la història perdria força, per tant, el pes específic que aporten aquests carrers de Barcelona és enorme. El fil argumental de la novel·la gira entorn d'un grup de quatre col·legues que decideixen cometre un robatori a un establiment de "Compro Or". Tot va bé fins que s'adonen que el negoci pertany a un dels caps mafiosos d'un clan gitano del barri. Aquest fet repercutirà en els esdeveniments posteriors de la trama, ja que els joves tracten de trobar una solució a les conseqüències que es preveuen. Paral·lelament un germà d'un dels joves es troba enmig d'una dura experiència en un hospital. Els qui hem tingut un fill a l'UCI sabem com es viuen aquests moments i en quin estat es troben les emocions. El destí vol que a l'hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, el pare de la criatura (i germà d'un dels joves de La Verneda), coincideixi amb el gitano mafiós del barri. Un argument una mica forçós, però extremadament divertit/complicat pel que ha de venir a continuació. Res a veure amb "Escapisme", on et passes l'estona angoixat per les desgràcies del protagonista. Malgrat la duresa de la vivència de la UCI pediàtrica de l'hospital, la novel·la és d'allò més divertida i les pàgines es passen amb ganes. Em torno a fer la pregunta. Recomanaria aquest altre llibre del Marc Moreno? Per suposat! Aquest cop no el recomanaria, el recomano. Tenim una novel·la ben estructurada, divertida, entretinguda i amb tocs realment negres i contundents. De fet seria la novel·la ideal pels lamentables i tristos temps que ens toca viure. Bravo Marc, ara em falten les "rates". Un cop desconfinats anirem a per elles! 

dimecres, 25 de març del 2020

364. Al sur de la frontera, als oeste del sol, d'Haruki Murakami

Resultat d'imatges per a "Al sur de la frontera, als oeste del sol"Al sur de la frontera, als oeste del sol és un llibre de nostàlgies recobrades. Quina reacció podries tenir si 25 anys després tornes a veure l'amor adolescent de la teva vida? Resulta que t'adones que la teva vida ha estat una pèrdua de temps, ja que no has pogut gaudir d'un amor perdut que va quedar en l'oblit. No deixa de ser una distòpia emocional del que podria haver estat i no és. L'home de 38 anys recupera el contacte amb la dona de la seva mateixa edat. L'influx poderosíssim que representa el primer amor en una persona és irrepetible. Aquesta mena d'interrupció emocional es va apedaçant amb alternatives diverses, algunes tan potents com un matrimoni, però sempre escasses de potencial autèntic. L'amor dolorós que sent l'autor per un amor que no va reeixir és la base d'aquesta novel·la bellament escrita. 
M'ha fet reflexionar. Deu ser que he entrat en "l'època Murakami" o potser, com no l'havia viscut abans, ara és el meu torn. La lectura m'ha provocat tot un seguit de reflexions, deia abans, que m'han traslladat a l'amor adolescent. Això obre ferides i et porta a fer balanç de la teva vida i de la mancança de força emocional dels teus sentiments personals durant molts anys. En definitiva, una novel·la que està molt bé, apta per a reflexions interessants i que motiva a més lectures d'aquest senyor. De moment, m'esperen a l'estanteria. Aviat aniré per elles.

diumenge, 22 de març del 2020

363. El llegat dels filisteus, de Margarida Aritzeta

Resultat d'imatges per a "El llegat dels filisteus"Confesso que després de les lectures que havia fet de la Margarida Artzeta fins al moment m'esperava que El llegat dels filisteus era un altre tipus de novel·la. La primera sorpresa arriba de seguida: en Josep Lluís Carod-Rovira és un dels protagonistes del llibre! Ja d'entrada es presenta una doble trama: una emmarcada en el Sahara Occidental i l'altre a Tarragona com a epicentre. Seguint les instruccions del polític català, un llibreter ha de localitzar el que en primer lloc sembla un llibre. Ho fa perquè "algú" es posa en contacte amb en Carod perquè reclama la propietat d'aquest suposat "llibre". La recerca d'aquest volum portarà a Manuel Uriarte a descobrir dos misteris: el seu passat personal i tot allò que representa el "llegat dels filisteus"La recerca d'un disc d'argila filisteu i la complicada etapa política que li toca viure a en Carod (la seva trobada amb membres de la banda armada ETA) són els elements narratius que desenvolupen el gruix de l'argument. Hi ha moments que el text se m'ha fet una mica llarg, tot sigui dit, i m'ha costat una mica avançar. Estic completament segur que el meu estat anímic en tot aquest període de confinament tampoc ajuda massa a fruir de la lectura. Aritzeta ha escrit un llibre molt complet, descrivint minuciosament la situació del poble saharauï, la seva misèria i la seva "desocupació" geogràfica actual.  En part he trobat un fort al·legat a la manca de llibertat d'aquest poble i que de retruc lliga amb el conflicte de la situació catalana. L'escriptora es posa de costat del polític català, maltractat fins la sacietat per membres destacats de la caverna mediàtica espanyola. Una novel·la densa per temes i situacions on trobes thriller polític, aventures, amor, misteri... hi és tot literàriament parlant! Potser m'ha agafat en una conjuntura personal desagradable i no l'he gaudit com hauria desitjat.

dimecres, 18 de març del 2020

362. Cita a la Paret de Gel, de Margarida Aritzeta

Resultat d'imatges per a "Cita a la Paret de Gel de Margarida Aritzeta"Cita a la Paret de Gel de Margarida Aritzeta és un llibre que segons el meu fill Jan Pol està guai. Bé, teòricament amb això hem de tenir prou per completar una ressenya si tens 11 anys i considerem la lectura una pràctica rutinària d'ús cultural. Com a pare de la criatura estic content si ell està content, per tant, tots feliços. 
En Julià i la Laura deuen tenir uns 13 o 14 anys i han quedat per trobar-se a un lloc allunyat del centre del poble, tot just quan una temporal de neu col·lapsa carrers i vivendes. La caiguda de la xarxa elèctrica agreuja la situació i la neu cobreix tota la zona. El noi i la noia es mouen per un instint que descobreixen que va més enllà de la simple amistat. La noia esculp (es deu dir així espero) unes cares de gel perfectes que encara descontrolen més els sentiments del Julià. Una història d'amor en un marc de confinament (sí, de confinament) on et trobes amb aventures, misteris, emocions humanes. Un molt bon llibre que em fa pensar que la Margarida Aritzeta és molt millor escriptora del que em pensava. Porto un parell de títols on he trobat molta ànima, els personatges són potents i amb molta consistència. El noi està descobrint l'amor i ho fa amb aquella actitud tan pròpia del moment que viu. Ho he trobat preciós. La Laura percep el mateix sentiment i ho viu amb la mateixa intensitat. Jo no sé què pretenia la Margarida amb aquesta novel·la, però si es proposava escriure una història sobre el primer amor de la teva vida, això que ha escrit és espectacularment bo. Escric per a mi, per al meu fill quan sigui gran. Ho recordaré jo i espero que Jan Pol ho recordi algun dia. Està al caure que algun dia senti alguna cosa al seu cor que no entendrà. Amb el papi hem compartit lectura i aprenentatge vital. Gràcies Margarida.

dilluns, 16 de març del 2020

361. Carta d'una desconeguda, d'Stefan Zweig

En un dia absolutament gris de pluja i confinament obligatori he decidit fer una lectura breu de l'Stefan Zweig. Carta d'una desconeguda és el típic relat curt de l'autor austríac que et glaça el cor d'entrada només llegint les primeres planes. 
Un escriptor reconegut rep una sorprenent carta sense remitent on s'hi troben un munt de fulls escrits de qualsevol manera. L'home comença a llegir i descobreix que qui escriu és una dona que el coneix des de fa molts anys i que acaba de perdre el seu fill. El relat continua amb la narració d'uns fets inspirats en la història d'amor de la noia, enamorada des de ben joveneta de l'escriptor. Ella descriu aquell jove escriptor que va conèixer quan ell va instal·lar-se al pis del costat de la seva vivenda. Poc a poc ella va convertir aquell home en fruit dels seus desitjos més íntims. Els anys van passar i per fi coincidiran durant tres nits de luxúria i amor físic (per a ell). D'allà en sortirà un fill que ell mai arribarà a conèixer i que ella venerarà per ser fill de qui és. L'amor absolut d'ella per ell convertirà la seva vida en una mena de lleialtat que durarà fins a la seva segona troabada. Ell no la reconeixerà i la confondrà per una prostituta. 
Uau. Un relat enorme i descrit amb aquella exquisidesa absoluta de l'Stefan Zweig. Aquest home escriu joies, sense cap mena de dubte. Relats que deixen el cos tocat i les sensacions a flor de pell. Aquest sí que és l'enòleg que fa un vi incomparable. No és el primer cop que ho sento i començo a pensar que caldria atorgar-li honors de mèrit en la meva escala de grans escriptors de la història.

diumenge, 15 de març del 2020

360. Assassins de Ponent, de Ramona Solé (i altres)

Resultat d'imatges per a "Assassins de Ponent"Entro en confinament literal i literari amb Assassins de Ponent i un relat fascinant de Miquel Àngel Estradé que m'ha deixat enganxat al llibre de forma sorprenent. Una escriptora de novel·la negra és assassinada i els mateixos escriptors que conformen el recull són personatges reals de la trama. 
Qui ha matat a la companya novel·lista, veu novell i esperança brillant de la nova novel·la negra de Ponent?
Magnífic relat, de veritat.La resta són els següents:
- A "Gat sobre asfalt" David Marín ens explica com "l'amor i el desig esperen el temps que faci falta" en una sorprenent cita a cegues a Lleida.
- Montse Sanjuan ens explica de forma epistolar a "Humbert i Sabina" una relació familiar bastant tumultuosa .
- "Escape" de Marta Esparza, la peculiar història d'una noia que traspassa el límit de la realitat...
- "Basquiat" d'Alexandra Cuadrat, un assassinat per amor a l'art...
- "Pobra Pilar" d'Anna Sàez, una llibreta blava que conté informació privilegiada...
- "Feina negra" de Rafa Melero, un relat que portava mala premsa, però que m'ha acabat agradant...
- "Els dissabtes al sol" de Ramon Usall, un nou cas del detectiu Rafel Rovira...
- "Engolits pel Segre" de Carles Mentuy, un segrest i una secta amb males intencions...
- "Firstime.com" de Francesc Pané, un fosc assumpte apareix del darrere del cadàver d'una noia...
- "Xof" de Llorenç Capdevila, la mort carrega contra un dels membres del "trio" i no saps qui mata a qui.
- "Mètode" de Ramona Solé, la metòdica selecció, tortura i assassinat de les víctimes a cura d'un peculiar personatge...
Bé, tot un seguit de relats molt recomanable i que m'ha obert un període literari trist a causa del confinament pel coronavirus. Seguirem llegint...

dimarts, 10 de març del 2020

359. La nit de la papallona, de Margarida Aritzeta

La nit de la papallona de Margarida Aritzeta és un llibre que he llegit perquè vull arribar a 10 novel·les de la vallenca abans del 26 de març, el dia que tenim previst assistir com a convidats a la presentació del darrer llibre de la tetralogia de la Mina Fuster. La veritat és que el que havia de ser un tràmit literari ha estat un llibre magnífic amb una història doble que m'ha encantat. Per una banda una noia viu una experiència traumàtica en el marc d'un amor d'estiu (com n'hi ha moltes), però en una conjuntura familiar ben especial i, per altra, una experiència derivada de la cruel guerra de Bòsnia protagonitzada per un home bosni resident accidentalment a la costa catalana. L'un i l'altra coincidiran amb l'espai i en el temps i mostraran les cartes de les seves vicissituds vitals. La noia descobreix un episodi d'abús a una noia italiana per part del seu suposat xicot, mentre el bosni malviu traficant armes acompanyat d'un parell de rottweilers. Ambdós crearan un vincle de complicitats on es descobrirà el terrible passat del Zeljko i el tràgic destí de la seva família. Tot plegat una novel·la suposadament juvenil, però que com diu la Margarida "Existeix la literatura juvenil de manufactura. Quan és Literatura, no tenen sentit les subdivisions ni els gèneres". Doncs perfecte, una definició correctíssima de les meves sensacions. Cada cop penso més que la Margarida és molt millor escriptora que el que es mostra als llibres de la Mina Fuster, a excepció de la darrera, on l'intimisme dels personatges em va agradar molt. I l'anècdota d'aquest llibre és que el vaig estar llegint durant la prèvia del Barça-Reial Societat, que no és poca cosa! Voldria llegir algun altre llibre de la Margarida abans del 26, a veure si puc!

divendres, 6 de març del 2020

358. Teoria del gall, de Margarida Aritzeta

Resultat d'imatges per a "teoria del gall"Teoria del gall de Margarida Aritzeta ha estat la primera lectura "twitterdirigida" de la meva vida. La idea va sorgir d'una lleidatana de nom @Hatsuan que va promoure la Lectura Conjunta del llibre de l'Aritzeta i la cosa va anar endavant amb el suport d'un bon grup de companys i companyes reals i "virtuals". 
Una novel·la molt superior a les altres tres (amb perdó dels entesos i de la mateixa escriptora). Òbviament ho dic a títol personal i arran de les meves pròpies sensacions i visió emocional de la lectura. He vist personatges molt més intensos i retrats psicològics molt més interessants que a les tres entregues anteriors. La mare de la Mina deixa de ser un personatge secundari per a reencarnar-se literàriament amb ànima, amb sentiments molt més profunds i conflictes mentals força complicats. De l'intimisme de la mare a la sensació de culpabilitat de la Mina, que aquest cop es centra en buscar la mare exteriorment (per dir-ho d'alguna manera) i també interiorment. On està la mare a la meva vida? He de dir que en aquest aspecte he pogut fer més que una lectura i he fet una mena de teràpia personal. La novel·la ve carregada de complicitats culturals musicals, geogràfiques i literàries: record especial per a Jordi Tiñena, altres personatges de novel·les anteriors, el propi Club de Lectura de l'escola, Kàputx el periodista amic de l'escriptora, en Boada, Sant Joan del Codolar (això ja ha estat la gota que vessava el got)... 
Sembla que amb aquest llibre la Margarida tanca el cercle de la investigadora dels mossos de Camp Clar, ...bé, està bé si així ho considera. Jo no tinc cap dubte que la literatura és com el bon vi (una mica parafrasejant en Jordi Castells): t'agrada o no. Jo aquí he degustat, a mesura que consumia lletres i frases, sabors especials absolutament encisadors. Amb les novel·les anteriors m'havia distret i, fins i tot, rigut, aquí he arribat a treure'm el barret metafòric i a obrir els ulls com a taronges, efecte similar que et provoca un bon vi de la nostra terra (per exemple El Castell de Siurana de Cornudella). No voldria confondre ningú: per a mi la tetralogia de la Mina Fuster ha anat de menys a més, com a la Champions, que amb qualitat i esforç vas passant rondes i la pots arribar a guanyar. Per a mi Margarida Aritzeta amb Teoria del gall ha guanyat la Champions jugant la final de somni.