45. El Mar del Silencio, de Clive Cussler

El llibre X (el desè llegit) de l'any 2016 ha estat El Mar del Silencio, de Clive Cussler. Un cop més, en Juan Cabrillo, la seva gent de la Corporació i el seu súper vaixell Oregon han de posar-se en marxa per tal arreglar els problemes del món. Aquesta vegada la situació és del més estranya: una aliança militar entre Xina i Argentina per tal d'apoderar-se de l'Antàrtida. La veritat és que he trobat l'argument d'allò més lamentable, essent aquest cop el malvat de torn una espècie de renascut general argentí. Apoderar-se de l'Antàrtida té com a objectiu principal quedar-se amb el petroli i el gas que té el seu subsòl, de manera que l'explotació energètica del continent verge esdevé el pal de paller de la història. En Juan Cabrillo ha de buscar la manera de desfer l'aliança argentina-xinesa i recuperar l'Antàrtida per a la humanitat... Es estrany veure els argentins de l'època de les dictadures reviure de nou (i sorprenents aliats de Veneçuela), però suposo que són "necessitats de guió". En tot aquest procés, original, això sí, penso que en Cussler desvarieja bastant. He passat pàgines com sempre i m'he entretingut bastant, però val la pena dir que has de ser molt fan del Cabrillo i d'en Cussler per treure una crítica positiva. Com que no es tracta en aquesta època  de la meva vida de valorar el llibre per la seva qualitat, sinó per la seva capacitat de diversió, vull dir que com a lector quedo satisfet. També toca valorar la tasca de Jack Du Brul, ja que suposo que en Cussler deu ser "l'ideòleg" i en Du Brul qui ho plasma per escrit. Dit això, cal dir que seguirem llegint.

44. Ícaro, d'Alberto Vázquez-Figueroa

De moment ja puc afrmar que Ícaro d'Alberto Vázquez-Figueroa és el millor llibre que he llegit enguany. Una novel·la d'aventures de les que devoro darrerament salpebrada amb una notable dosi de nostàlgia personal i valors humans de primera categoria. He gaudit d'aquesta lectura que m'ha traslladat de nou al rovell de l'ou de la Gran Sabana veneçolana, al riu Caroní, al Carrao i al brutal massís de l'Auyan Tepui. Probablement aquest haurà estat el contacte més contundent i de més transcendència amb la natura de la meva vida: aquell octubre de 1997 quan vaig poder veure en directe i en persona un dels tresors més meravellosos que el món ens pot oferir. El Salto Ángel, el salt d'aigua més gran del món, amb quasi a un kilòmetre d'alçada, allà al sud de l'Orinoco, al bell mig de la selva de l'Amazones. Com afirma el propi Vázquez-Figueroa, "Y es que probablemente el mismísimo Creador se había complacido en descender aquella mañana a la Tierra con la intención de mostrar por primera vez a los hombres hasta qué punto sabía hacer bien las cosas". Ícaro és una novel·la històrica, concretament d'un passat bastant recent. És la història d'un dels pioners de l'aviació, un intrèpid aventurer amazònic i un d'aquells homes inquiets que pertanyen al mar de les múltiples opcions, als escriptors de deliris, en James Crawford Angel. Basat, doncs, en una història real, amb la presència de gent que va existir de veritat, amb referències necessàries i molt interessants sobre els famosos aeroplans i avionetes que el van dur a la conquesta de l'Auyan Tepui, Ícaro és una novel·la també temàticament brutal. L'esperit aventurer del protagonista i els seus dubtes interns, la humanitat dels personatges de l'obra, els valors de l'amor i de l'amistat que impregnen la novel·la, els conflictes emocionals que es deriven,... tot plegat emmarcat en un paratge salvatge, en una natura tan viva, o encara més que els propis humans. He gaudit tant amb aquesta lectura, que he necessitat conèixer més a fons en Jimmy Angel històric, he navegat desesperat buscant imatges per internet del Riu Carrao, he imaginat la màgia del cim del Tepui, i he sentit, metafòricament parlant, aquella aigua que es destruïa al cel i convertia el  Riu Pare de tots els Rius en un núvol de deliris reals.

43. El árbol de la vida, Los Misterios de Osiris 1, de Christian Jacq

Quin canvi de registre que he fet tan interessant! He deixat les aventures habituals d'en Cussler i el món submarí per marxar cap a l'Egipte dels faraons, concretament en Sesostris III. El millor de tot ha estat el súper guia que he trobat, un autor sublim i que en sap una barbaritat del tema, en Christian Jacq. Doctorat en Egiptologia per la Sorbona i prestigiós acadèmic francès, l'autor presenta una novel·la històrica de confiança, d'aquelles creïbles. Val la pena resseguir les aventures i desventures de l'Iker, un jove aprenent d'escriba, per posar-se al dia d'una de les civilitzacions més importants de la història. El noi vol aprendre redactar textos i fer de copista a l'antic Egipte, mentre que el faraó Sesostris intenta resoldre l'enigma que suposa la lenta agonia de l'acàcia del Temple d'Abydos. El gran rei suprem emprèn un viatge per totes les províncies de l'Antic Egipte, posa de manifest la desunió regnant entre elles i mostra una galeria de personatges fonamentals per tal d'entendre bé la societat d'aquell temps. O l'arbre es recupera o amb ell mor la felicitat i la pau que es viu a Egipte en aquell moment. El més curiós de tot és que Los Misterios de Osiris 1 porta per subtítol El árbol de vida i, realment, aquest exemplar es tracta d'un primer volum d'una sèrie. Vull dir amb això que de sobte el llibre s'acaba i et deixa amb la història a mitges... 440 pàgines d'Egipte que obren una porta a un nou autor i a una nova perspectiva literària.

42. Hielo Ardiente, de Clive Cussler

Podria dir que Hielo Ardiente és una de les pitjors històries de Clive Cussler que he llegit i no passaria res. De fet, ho dic i em quedo tan ample, pensant ja en quin serà el proper dels llibres que m'empassi. Aquesta setmana m'han preguntat un parell de cops quin llibre estava llegint i m'he avergonyit una mica quan havia de contestar. Bé, aquesta novel·la té un protagonista poc habitual, en Kurt Austin. No és el primer cop que trobo l'Austin fent d'heroi en plan Dirk Pitt, encara que tot en general és més del mateix. Realment el protagonista de Hielo Ardiente podria haver estat qualsevol dels dos, perquè pràcticament tot sembla un calc de l'estil habitual d'en Cussler. La novel·la ens transporta a Rússia de l'època de la inestabilitat post-soviètica, on la corrupció i l'aparició d'oligarques sense escrúpols és una constant. Sembla ser que una terrible substància que es troba en el subsòl marí, el perillós "hielo ardiente", pot esclatar o ser detonat artificialment i produir tsunamis devastadors contra la costa més propera. El dolent de torn, un milionari rus despiatat amb molts afanys polítics, vol provocar aquests tsunamis contra ciutats dels Estats Units. Per sort, els mortals tenim a Austin, que no és en Pitt, però també fa molt bé la seva feina. La noia atractiva de torn tampoc falta, així com les brometes fàcils i l'acció trepidant. Lamentable llibre, però genial per anar caminant peripatèticament per les nostres platges.