42. Hielo Ardiente, de Clive Cussler

Podria dir que Hielo Ardiente és una de les pitjors històries de Clive Cussler que he llegit i no passaria res. De fet, ho dic i em quedo tan ample, pensant ja en quin serà el proper dels llibres que m'empassi. Aquesta setmana m'han preguntat un parell de cops quin llibre estava llegint i m'he avergonyit una mica quan havia de contestar. Bé, aquesta novel·la té un protagonista poc habitual, en Kurt Austin. No és el primer cop que trobo l'Austin fent d'heroi en plan Dirk Pitt, encara que tot en general és més del mateix. Realment el protagonista de Hielo Ardiente podria haver estat qualsevol dels dos, perquè pràcticament tot sembla un calc de l'estil habitual d'en Cussler. La novel·la ens transporta a Rússia de l'època de la inestabilitat post-soviètica, on la corrupció i l'aparició d'oligarques sense escrúpols és una constant. Sembla ser que una terrible substància que es troba en el subsòl marí, el perillós "hielo ardiente", pot esclatar o ser detonat artificialment i produir tsunamis devastadors contra la costa més propera. El dolent de torn, un milionari rus despiatat amb molts afanys polítics, vol provocar aquests tsunamis contra ciutats dels Estats Units. Per sort, els mortals tenim a Austin, que no és en Pitt, però també fa molt bé la seva feina. La noia atractiva de torn tampoc falta, així com les brometes fàcils i l'acció trepidant. Lamentable llibre, però genial per anar caminant peripatèticament per les nostres platges.