dilluns, 17 d’abril de 2017

100. Viento Letal, de Clive Cussler

Resultado de imagen de Viento Letal de Clive CusslerLa lectura de Viento Letal de Clive Cussler ha estat l'altra cara de la moneda. Si l'anterior Sáhara em va encantar, aquest exemplar és d'un nivell lamentable, com la majoria. Realment aquest és un dels pitjors llibres de l'autor nord-americà especialista en les aventures de la NUMA entre d'altres. Curiosament el llibre és molt dolent, però jo insisteixo en llegir-los igualment, una dada paradoxal a més no poder. No sé perquè, però malgrat la qualitat, a mi m'enganxen. En aquest cas el protagonista és el fill del Dirk Pitt, un fet que concorda amb el co-autor de la novel·la, en Dirk Cussler. No sé si es tracta d'una mena de traspàs generacional entre pare i fill, però realment no em trobo a gust resseguint les aventures del jove Pitt. Sembla tot com molt forçat, com una mera carnassa comercial sense cap ni peus que segueix els paràmetres habituals de les novel·les d'en Cussler. Particularment ho veig com un engany. El dolent és en aquest cas un empresari coreà que pretén reunificar les dues Corees emprant mètodes bio-terroristes. El millor sens dubte és el rerefons històric dels intents d'atacs japonesos sobre sòl nord-americà durant la Segona Guerra Mundial. Desconeixia aquest intent nipó i m'ha servit per investigar una mica sobre el tema. La resta poca cosa. Et fa pensar una mica tot el tema del bio-terrorisme, ja que cafres i salvatges hi ha per tot arreu i buscar virus destructius està a l'ordre del dia. Aquí es tractava de llençar un virus de la verola barrejat amb un altre del VIH que hauria fet estralls entre la població californiana. Bé, fins aquí les lectures de la setmana Santa del 2017 amb dos exemplars del Cussler i més 1100 pàgines consumides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada