dimecres, 17 de gener de 2018

140. La llibreria, de Penelope Fitzgerald

Resultat d'imatges de La llibreria de Penelope FitzgeraldLa llibreria de Penelope Fitzgerald em permet redactar dues anàlisis ben definides: la meva valoració personal i la valoració del llibre com a text per a un club de lectura. El bon company Albert Vilaró va suggerir-me aquest llibre per a formar part de la primera selecció de títols pel nou club de lectura per a pares i mares de l'escola. D'entrada sóc un gran lector de literatura anglesa, i, per tant, per aquí ja anàvem bé. Una traducció força correcta al català en una edició immaculada completaven la proposta de forma molt llaminera. A més a més, vaig trobar una altra dada acadèmica important: aquest llibre és un clàssic de la literatura anglesa del segle XX. Realment se'm fa estrany llegir clàssics anglesos en català, un fet que lamentablement m'ha impedit al llarg dels anys conèixer els nostres grans traductors. Bé, el cas és que el marc geogràfic de la història ens trasllada al típic poble coster britànic, més escaient al meu gust personal és impossible. La protagonista de la història pretén obrir una llibreria en un lloc on l'oferta literària és nul·la, de manera que sembla una bona opció de negoci i de vida. Allà es trobarà que l'ambient que l'envolta serà més hostil de l'esperat, des del mateix espai físic (una antiga casa amb "esperit" inclòs), i un insospitat rebuig social que farà que les possibilitats de tirar endavant el projecte siguin d'allò més complicades. Sincerament m'ha sorprès i m'ha agradat el final. Avaluant una mica la història, penso que el retrat que es fa de la societat d'aquell poble és com un microcosmos que reflecteix la gran societat humana. Sovint els anhels de supervivència personal o el fet d'assolir els objectius que ens plantegem a la vida necessiten la complicitat de la resta de la humanitat. Fins aquí la valoració personal, i malgrat no haver estat una novel·la que m'ha fet tenir l'ansietat d'anar passant pàgines com un esperitat, acabo posant-li una bona nota. A efectes de novel·la que atrapi a un grup de pares i mares en un club de lectura, tinc els meus dubtes, a l'igual que el benvolgut Albert. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada