dilluns, 2 d’abril de 2018

153. La Set, de Jo Nesbø

Resultado de imagen de la set jo nesboLa segona lectura d'aquesta Setmana Santa 2018 ha estat La Set, de Jo Nesbø. La veritat és que no esperava acabar-lo tan ràpidament, ja que el tenia com a llibre de llarga durada, donades les seves 670 pàgines i sent com és una edició de les bones (i cares). No obstant, el fet de passar pràcticament totes les hores a casa m'ha donat marge de temps i he anat fent via. Pel que he vist, aquest és l'episodi 11 de la saga de l'inspector Harry Hole, el tercer que em llegeixo jo. Realment és el llibre que em calia per anar passant pàgines i distreure'm aquests dies festius, ja que potser he fet un gra massa amb els llibres més "acadèmics". Aquesta novel·la ha estat com veure una pel·lícula de les emocionants, però en aquell marc tan típic de la novel·la negra sobre fons blanc del terreny escandinau. El tema que mou la trama és el vampirisme i la recerca policial del subjecte que va carregant-se unes quantes dones noruegues. Realment és un tema escabrós i amb un punt de fàstic evident. Els assassinats són cruels i tenen un toc mòrbid massa eloqüent. El pobre Hole està de professor a l'escola de policia quan de cop es veu embolicat en la investigació del cas. Des de l'estructura policial es crea una unitat d'investigació paral·lela que va fent la seva feina. En Hole demostra un cop més que és un home que treballa fora del sistema, un fet que està ja tan repetit en aquest món, que ja ni crida l'atenció. Estem en un moment de la història de la literatura que si l'investigador no té alguna peculiaritat resulta ben estrany. El cas és que el bon home se'n surt i torna amb la dona que l'espera. Per tant, literatura de consum ràpid per a usar i llençar, que sempre va bé per desllorigar les canonades. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada