dissabte, 13 d’octubre de 2018

208. Pedra de tartera, de Maria Barbal

Permet-me una proposta:
PEDRA DE TARTERA de MARIA BARBAL
Si has gaudit amb LA PLAÇA DEL DIAMANT, aquest t'encantarà.
Salutacions.
Jordi Benaiges

Aquest és el correu que va rebre el Club de Lectura d'en Jordi Benaiges el passat 4 d'octubre de 2018. Bé Jordi, no et pensis que pots recomanar llibres i que quedin en un sac trencat. Recullo la teva proposta i començo a remenar per la meva biblioteca a veure què hi trobo. 
Oh, sorpresa, tinc el llibre que menciones!
Resultado de imagen de PEDRA DE TARTERA de MARIA BARBALDius que si ens va agradar LA PLAÇA DEL DIAMANT, "aquest ens encantarà"... bé, poses el llistó ben alt. De fet, no recordo massa els detalls de la novel·la de la Rodoreda, però sí la seva majestuositat i transcendència en el marc de la nostra literatura. Proposes, per tant, un llibre acadèmic, d'aquells que toca filar prim per degustar-lo com cal.
D'entrada em sorprèn el format i l'estructura dels capítols: curts i amb cert pragmatisme, com si calgués anar al gra. En el meu exemplar una fotografia encapçala cada capítol, tot donant-li un toc estètic com a mínim curiós. Tres parts divideixen la novel·la que coincideixen en els tres moments que es narren de la vida de la protagonista. Una nena, una noia i una dona; un abans, un després i un ara. La Guerra Civil pel mig i la vida rural emmarquen espai i temps. 
Una nena abandona la llar familiar i marxa a casa d'uns tiets en un altre poble de la Noguera. Les distàncies separen les vides, les famílies i els destins. La nena esdevé noia, coneix home i es casen. Tenen fills i arriba la guerra. La noia esdevé dona, la guerra els converteix en derrotats, la mort es fa present, la fatalitat marca el rumb.
Bé Jordi, des del meu punt de vista has proposat un magnífic llibre. Moltíssimes gràcies! M'ha semblat com si estigués assaborint un pastisset d'aquells de safrà de Rasquera, que va desfent-se a la boca i que pots arribar a gaudir amb tots el sentits. Una prosa delicada, unes paraules magníficament destriades, un argument simple, però alhora carregat de vida. Una lectura breu, intensa, estilísticament deliciosa que jo també recomanaré a partir d'ara!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada