Sírius Imbert mossega dones perquè el seu pare també ho feia (per tant, no li ve de nou). D'ofici restaurador està casat amb una londinenca de nom Evangelina. Quan Sírius mossega la primera dona anònima ell té 39 anys i inicia d'aquesta manera un vincle especial amb el seu pare mort (rep una mena d'herència genètica). La seva relació amb la catedral de Tarragona (encara que jo diria que mai arriba a mencionar el nom de la ciutat) es deu al fet que es dedica a restaurar les peces d'art i les escultures de fusta i de marbre que la componen. L'Evangelina regenta l'antiquari del carrer Alt (curiosa manera d'anomenar al Carrer Major de Tarragona) Augusta Antiguitats. De les mossegades dels Sírius a diferents dones neix un interessant debat entre totes les icones que viuen a la catedral. Durant les fosques i solitàries nits les figures baixen dels seus setials i debaten la situació del "mossegador". Curiosament arriben a la conclusió que cal permetre que Sírius continuï amb la seva tasca i arriben a distingir-lo com la part fosca de les seves ànimes.
L'home que mossegava les dones d'Olga Xirinacs és un llibre estrany. Pretensiosament humorístic, jo hi trobo molt més marro literari del que a simple vista es veu. La mort hi és present, com sempre en les històries de l'autora, i la catedral en ella mateixa i com a globalitat esdevé un corpus protagònic especialment consistent. Aquest és un llibre molt bellament escrit, però reconec que necessito una mica de guia de lectura sobre l'argument. Aprofitaré la visita de l'escriptora a l'escola per descobrir alguns dubtes que m'han assaltat. Hi veig crítica social (de nou el catedràtic Cisa es fa present), especulació urbanística, els enganys de la fe i els seus miracles, el més enllà, un estrany plaer "vampíric" que atorga vida al protagonista... Bé, un llibre diferent, sorprenent, carregat de descripcions exemplars i amb argument d'allò més original. Va, som-hi, un altre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada