dimecres, 20 de novembre de 2019

327. Cendra per Martina, de Manuel de Pedrolo

Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo és una de les habituals peces d'alta literatura del mestre de Tàrrega. Un triangle amorós datat als volts de 1951 a Barcelona i explicat, més aviat versionat, per cada un dels seus vèrtexs. Tot comença quan abans de la Guerra Civil una parella acaba el seu festeig a conseqüència del conflicte bèl·lic. Malgrat les primeres cartes (lletres) entre ells, de sobte es trenca la comunicació i sembla que el noi ha mort al front. La noia refà la seva vida i es casa amb un home (un pocapena) que no estima. Passen els anys i el jove, que no havia mort al front, troba per casualitat a la germana de la noia, la Martina. De seguida s'enamoren i estrenen un festeig d'allò més romàntic. Tot s'espatllarà quan la primera noia (la Júlia) descobrirà el nou xicot de la Martina (l'Adrià) i s'encendrà un joc passional que acabarà com el rosari de l'Aurora. Tot això ho explico pel damunt per si algun dia tinc ganes de recordar de què anava aquest espectacular llibre narrat des de cada una de les perspectives dels protagonistes. L'Adrià, la Júlia i la Martina viuen una història d'amor descrita amb el mestratge de l'autor que fa que cada pàgina sigui extraordinària. No es tracta d'un anar i venir d'accions espectaculars, aquesta és sobretot una novel·la psicològica de primeríssima qualitat. Pedrolo va al detall de les emocions i fa un exhibició de talent que et deixa esmaperdut. Bé, un altre títol del mestre i anar llegint i sumant fins al final. Per cert, el llibre 100 de l'any!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada