346. El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada

Feia temps que volia descobrir en Jesús Moncada i anava preocupat per no haver-ho fet encara. Aquest estiu vaig veure que l'Eduard ho mencionava per twitter i li vaig agafar la paraula. Ni tan sols sabia que El Cafè de la Granota es tractava d'un llibre de narracions breus, de contes vaja, amb el poble de Mequinensa com a zona 0. També he descobert que en Moncada és un "nou clàssic" i que és lectura d'aquelles obligatòries dels instituts. Bé, tantes sorpreses de bon començament sempre van bé. Només llegir les primeres línies de llibre ja es copsa la qualitat de l'escriptor del Baix Cinca (un altre descobriment)."Un barril amb sabó moll" descriu una simpàtica anècdota que ja et situa al riu Ebre i al poble de Mequinensa, on un llaüter enfila carrer amunt un barril que acabarà encastat en un establiment del poble. Desconeixia que en Moncada anava per aquí, a tall de narracions curtes i divertides que et treuen un somriure. "La Plaga de la Ribera" és un conte epistolar carregat d'ironia on un agutzil demana ajut al director de la presó de Lleida per un afer d'allò més curiós. El llibre continua amb altres contes ben divertits com són el relat d'un enterrament que coincideix amb un partit de futbol, l'episodi d'un lladregot d'olives, la crònica d'una estranya cursa per tot el poble d'un dels vilatans, un perillós (pels àrbitres) partit de futbol o una sorprenent carta a la senyora Mort. Aquest darrer conte és una epístola espectacular sobre un home que demana ser el nou Caront, tenint en compte la seva qualificació com antic barquer del riu Ebre. Continuen més relats fins arribar als 14 que constitueix el llibre, tots ells amb el denominador comú del poble de Mequinensa, del riu Ebre i de la societat que el conforma. Estil, estructura, vocabulari, arguments,... tot realment excel·lent que em col·loca en Moncada en la llista dels grans escriptors catalans de finals del segle passat.