divendres, 6 de març de 2020

358. Teoria del gall, de Margarida Aritzeta

Resultat d'imatges per a "teoria del gall"Teoria del gall de Margarida Aritzeta ha estat la primera lectura "twitterdirigida" de la meva vida. La idea va sorgir d'una lleidatana de nom @Hatsuan que va promoure la Lectura Conjunta del llibre de l'Aritzeta i la cosa va anar endavant amb el suport d'un bon grup de companys i companyes reals i "virtuals". 
Una novel·la molt superior a les altres tres (amb perdó dels entesos i de la mateixa escriptora). Òbviament ho dic a títol personal i arran de les meves pròpies sensacions i visió emocional de la lectura. He vist personatges molt més intensos i retrats psicològics molt més interessants que a les tres entregues anteriors. La mare de la Mina deixa de ser un personatge secundari per a reencarnar-se literàriament amb ànima, amb sentiments molt més profunds i conflictes mentals força complicats. De l'intimisme de la mare a la sensació de culpabilitat de la Mina, que aquest cop es centra en buscar la mare exteriorment (per dir-ho d'alguna manera) i també interiorment. On està la mare a la meva vida? He de dir que en aquest aspecte he pogut fer més que una lectura i he fet una mena de teràpia personal. La novel·la ve carregada de complicitats culturals musicals, geogràfiques i literàries: record especial per a Jordi Tiñena, altres personatges de novel·les anteriors, el propi Club de Lectura de l'escola, Kàputx el periodista amic de l'escriptora, en Boada, Sant Joan del Codolar (això ja ha estat la gota que vessava el got)... 
Sembla que amb aquest llibre la Margarida tanca el cercle de la investigadora dels mossos de Camp Clar, ...bé, està bé si així ho considera. Jo no tinc cap dubte que la literatura és com el bon vi (una mica parafrasejant en Jordi Castells): t'agrada o no. Jo aquí he degustat, a mesura que consumia lletres i frases, sabors especials absolutament encisadors. Amb les novel·les anteriors m'havia distret i, fins i tot, rigut, aquí he arribat a treure'm el barret metafòric i a obrir els ulls com a taronges, efecte similar que et provoca un bon vi de la nostra terra (per exemple El Castell de Siurana de Cornudella). No voldria confondre ningú: per a mi la tetralogia de la Mina Fuster ha anat de menys a més, com a la Champions, que amb qualitat i esforç vas passant rondes i la pots arribar a guanyar. Per a mi Margarida Aritzeta amb Teoria del gall ha guanyat la Champions jugant la final de somni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada