John Grisham és un autor que m'agrada molt i estic per la feina de recuperar-lo sencer. Aquesta mateixa setmana vaig comprar L'últim partit i m'hi vaig posar perquè és un llibre relativament curt. En aquest cas l'argument no gira entorn el gènere jurídic, sinó que es centra en la figura d'un entrenador de futbol americà de la petita població de Messina. A les portes de la mort a causa d'una malaltia terminal, l'Eddie Rake és una figura cabdal de la vila i un referent esportiu de primer nivell, ja que després de 34 anys de primer entrenador dels Spartans la seva trajectòria està absolutament carregada d'èxits. La seva manera expeditiva de gestionar els equips i la seva presumpta poca humanitat fa que l'equip sumi trajectòries d'imbatibilitat increïbles que marquen rècords inexpugnables de victòries. Un altre tema a part són les seves relacions personals, un concepte que es desenvolupa abastament en aquesta novel·la, més de caràcter psicològic i de conducta humana.
Com era la relació de l'entrenador amb la figura de l'equip el 1987?
Neely Crenshaw esdevé així el protagonista d'aquell afer i el narrador de la novel·la, l'home que va viure en primera persona un desagradable afer amb Rake en la final d'aquella temporada. On són els límits de l'entrenador i la persona? Com motivava l'entrenador a un equip que havia de guanyar sempre? Quin és el límit moral per assolir una victòria al preu que sigui?
Tot això es desenvolupa en una novel·la que m'ha encantat i que et deixa amb un sabor de boca excel·lent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada