divendres, 5 de febrer de 2021

461. Els cadàvers del candidat, de Miquel Aguirre

Després de veure la sèrie Borgen llegir  Els cadàvers del candidat, de Miquel Aguirre ha estat com fer una mena de deja vu en versió local. Em resumeixo una mica l'argument de la història, ja que no voldria perdre l'essència d'aquest compendi de ressenyes, que no és altre que recordar en el futur els llibres que vaig llegint. Un prominent home de negocis d'un petit poble de 8.000 habitants decideix la decisió de convertir-se en el nou alcalde. Per aquest motiu contracta un assessor polític sense escrúpols expert en portar les situacions als límit, sobrepassar-lo i fer tot el que sigui possible per aconseguir els seus objectius.  El narrador de la història esdevé també el veritable protagonista de la novel·la i ens va narrant com es desenvolupa el seu procediment. Ens trobem doncs, en un marc on un desconegut i impopular personatge ha de convertir-se en el nou alcalde de Fontova. Els mètodes no importen i el primer que cal és eliminar el batlle actual. Dit i fet, l'assessor crea un equip d'impresentables que començaran a jugar brut, creant rumors intencionats, buscant porqueries per fer-les públiques... tot suma per carregar-se l'alcalde històric que porta pràcticament totes les legislatures democràtiques. Assolir el repte no serà fàcil i poc a poc els mètodes s'aniran embrutant. Un cop han acabat amb el predecessor batlle (acaba suïcidant-se), la batalla real per l'alcaldia comença. Adversaris polítics que cal rebentar i un personatge consistent que cal crear són els nous objectius de l'assessor. La victòria només s'aconsegueix traspassant les línies marcades i així serà, extorsionant, falsejant, pagant a qui calgui i sobretot... matant. Una novel·la que seria divertida si no fos que podria semblar real amb un tema que t'obre la possibilitat de creure que potser la política és una gran mentida. Dir també que és un llibre llarg, però que es llegeix amb un tres i no res. Començo a considerar aquest autor com un dels possibles "recomanats" quan algú em demani opinió, ja que aquesta novel·la l'he trobat crítica, divertida, provocadora, interessant, negra i força actual.

Cap comentari:

Publica un comentari