dimarts, 5 de juliol de 2016

58. Oro Azul, de Clive Cussler

Resultado de imagen de Oro Azul, de Clive CusslerOro Azul, de Clive Cussler i Paul Kemprecos és la típica novel·la d'estiu passa-pàgines que et garanteix certa dosi d'aventura i distracció. No obstant, aquest llibre és com una pel·lícula lamentable que reconec que no val gaire més que per acompanyar les meves caminades estivals. La idea és molt bona, un món on el capitalisme ataca de nou i una empresa privada es vol fer càrrec del monopoli de l'aigua dolça del món. La dolenta de torn és una peculiar dona d'origen eslau de dos metres vint d'alçada que pretén gestionar el control de l'aigua, tancant o obrint l'aixeta seguint els seus interessos econòmics. Contraposada a ella trobem una científica brasilera de tarannà "humanitari", que després d'estar aïllada deu anys a la selva veneçolana, ha descobert un baratíssim sistema de dessalinització de l'aigua del mar. El fet d'haver trobat aquest mètode desbarata les estratègies de la malvada eslava i es crea, per tant, el centre neuràlgic de la trama. La guerra de l'aigua no és un concepte absurd, i penso sincerament que en Cussler ha trobat un grandíssim tema per a una novel·la argumentalment descafeïnada. L'encarregat de torn per salvar el món aquest cop és en Kurt Austin i el seu inestimable company Joe Zabala. Els dos herois passen les mil i una peripècies habituals que mantenen "l'emoció" fins al final. El debat aquí consisteix en saber si val la pena llegir històries tan mediocres com aquesta o no. Per la meva banda, jo em distrec i passo bones estones. Per tant, acabo el debat aquí i espero que el proper exemplar sigui més interessant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada