divendres, 20 de gener de 2017

86. The Bat, de Jo Nesbø

Resultado de imagen de The Bat de Jo NesbøThe Bat de Jo Nesbø m'ha decebut una mica. Potser les expectatives eren massa altes i l'efecte de sorpresa amb The Son no s'ha pogut repetir. Realment estem parlant de novel·les completament diferents. Al cap i a la fi, és aquest concepte polifacètic i eclèctic el que fa gran a un  autor. El fet és que el 2014 els lectors d'El País van donar un premi a The bat com a millor novel·la negra de l'any i puc entendre algun dels seus motius (només alguns). La història és complexa i té els seus girs d'intensitat, és com un anar fent poc a poc fins assolir el clímax. No obstant, des del meu punt de vista penso que he llegit una novel·la lenta i poc apassionant. Com a mínim, un detectiu  noruec a Austràlia investigant un cas on està mig embolicat, ja és un concepte original. Per altra banda, la novel·la presenta tota una declaració d'intencions de com es construirà la personalitat de Harry Hole. La veritat és que m'ha recordat massa aquesta característica tan típica dels autors escandinaus que necessiten detectius diferents. En aquest cas, en Harry Hole és un detectiu alcohòlic semi turmentat i amb un passat més aviat fosc... bé, una espècie de Wallander però en versió més jove. La veritat és que l'argument l'he trobat molt fluix i la investigació detectivesca molt pobra. Encara ha estat més sorprenent el moment en el qual es descobreix qui era l'assassí. Haig de reconèixer que ha despertat en mi la més absoluta de les indiferències.  Dit això, no defalleixo i seguiré amb en Nesbo. De vegades un parell de lectures no fan justícia a un autor i crec que aquest és el cas. Aquest matí mateix m'he aconseguit un altre exemplar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada