diumenge, 29 de juliol del 2018

185. Vicis domèstics, de Xavier Bosch

No m'esperava que en Xavier Bosch entrés tan ràpidament a la llista dels meus escriptors preferits de l'actualitat. Aquest recull de contes sembla realment una producció original del mateix Pere Calders. De fet, l'estil i les trames em semblaven tan pròpies del geni barceloní que contínuament havia d'anar comprovant que no m'estava auto-enredant. I de cop el mateix autor cita Calders en un dels contes d'aquest llibre... i per tant, arribo a la particular conclusió que no anava jo massa allunyat de les fonts on va beure en Bosch allà pel 1998 quan va escriure aquests textos. Un recull de primera qualitat on les ironies i els sarcasmes caminen tranquil·lament en els diferents marcs de cada conte. Podria destacar algun d'ells, però prefereixo valorar l'originalitat general de totes les situacions. Cada conte disposa de les dosis necessàries de bon humor que et fan saltar un somriure imprevist. Es tracta d'aquell humor intel·ligent que té un punt de britànic i que tan bé va conrear el citat Pere Calders. No són massa contes els que conformen aquest recull, però la sensació és que cada cop que inicies la lectura d'un d'ells, desconeixes exactament què passarà. Curiosament no he trobat cap fotografia d'aquest llibre, ja descatalogat, i he tingut d'improvisar una fotografia. Bé, acaba el mes de juliol i la collita de lectures segueix en augment amb dos llibres de Xavier Bosch, i a l'espera del tercer en molt breu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada