dimarts, 31 de juliol de 2018

187. La noia del tren, de Paula Hawkins

Resultado de imagen de La noia del tren de Paula HawkinsEl 31 de juliol de 2018 passarà a la història de la meva vida com el dia de la lectura exclusiva de La noia del tren de Paula Hawkins. El dia 30 completava el Paulo Coelho de la ressenya anterior i assolia així la xifra de 13 llibres llegits durant el mes de juliol. Com que la feina no m'apreta massa vaig pensar en buscar una altra lectura per a l'endemà i superar el fatídic número de la mala sort. Remenant per la biblioteca vaig trobar alguna coseta interessant, però realment tampoc em calia córrer i vaig desistir de trobar cap lectura d'emergència. Per aquest motiu, a les 0:30 minuts de la matinada del 30 al 31 de juliol, vaig decidir que qualsevol llibre era bo per intentar agafar el son. Així doncs a dos quarts d'una vaig començar La noia del tren. A dos quarts de tres ja havia llegit 100 pàgines. El dia 31 començo el dia, esmorzo, agafo el llibre i m'aparco a la terrassa. La una del migdia i 200 pàgines ventilades, dinar, passejar la gosseta i 300 pàgines a mitja tarda. Berenar amb Jan Pol, passejar amb la família i 400 pàgines. Caminar 10 km amb la Sònia, sopar i acabar el llibre. Per tant, a mi aquest llibre m'ha enganxat totalment i ha estat una experiència espectacular.
A banda podem parlar de la qualitat intrínseca de la literatura en qüestió, però com a lectura estival per passar pàgines ha estat perfecta. Una noia en un tren mira per la finestra i veu com li passa la vida. Veu també la vida dels altres, de fet, mira i imagina la felicitat dels altres. L'alcoholisme com a element de corrosió humana té una presència cabdal en aquesta història, una denúncia i un exemple del mal que causa que no podem obviar. Els trens que porten a Londres des de les rodalies i que jo tantes vegades he gaudit amb tanta il·lusió són l'altre element important. Entenc que la vida és un anar i venir, vides maquinals que perden l'essència i esdevenen éssers pràcticament inanimats. 
Parlar de l'argument d'aquest llibre és espatllar una mica la trama. Seria com veure el tràiler d'una pel·lícula i assabentar-te pràcticament de tot. Em quedo també amb la construcció de la història com si d'un diari personal de cada personatge es tractés: tres dones Rachel, Megan i Anna com a referents principals van desgranant la seva veritat creant un conjunt complet. Un magnífic llibre que s'emporta un dia de la meva vida al seu sarró. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada