dissabte, 25 d’agost de 2018

198. Ossos al jardí, de Henning Mankell

Resultat d'imatges de Ossos al jardí de Henning MankellOssos al jardí de Henning Mankell és una lectura que d'alguna manera ret homenatge al primer autor escandinau que em va obrir la porta de la literatura de les terres nòrdiques. Molts cops penso que si el noruec Jo Nesbo està tan viu a la meva biblioteca actualment és perquè abans va arribar el suec. Vaig llegir uns deu llibres d'en Mankell amb l'objectiu de practicar l'anglès, ja que eren novel·les traduïdes que m'anaven molt bé i que podia aconseguir fàcilment a Barcelona. Aquest mes passat vaig trobar aquesta breu història de 160 pàgines traduïda al català i em vaig animar a comprar-la. La veritat és que ha estat una "one day reading novel", allà assegut a la terrassa de casa ben distret un dissabte de finals d'agost. Casualment Ossos al jardí també és la novel·la que tanca la sèrie d'en Kurt Wallander, el gran inspector creat per l'autor. Realment confonc en Wallander amb en Harry Hole del Nesbo, perquè tots dos són força semblants i prototípics. El que em sorprèn d'aquest llibre és que es veu un Wallander cansat, esgotat i amb ganes de plegar. Sembla que l'autor hagi traslladat a la seva creació la mateixa sensació d'esgotament. La trama no és massa complicada: en Wallander vol comprar una casa, en visita una i troba una mà enterrada al jardí que sobresurt del terra. Òbviament es farà càrrec de la investigació i malgrat que tot queda molt allunyat en el temps, l'inspector farà un últim servei a la societat. Pendent encara de re-llegir la resta de llibres d'en Mankell, voldria introduir aviat en les meves ressenyes altres autors d'aquells indrets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada