dimarts, 5 de març de 2019

246. El Faroner, Déu i l'intrús, d'Àngel-O. Brunet

Ostres, ...però què he llegit? 
Què és El Faroner, Déu i l'intrús d'Àngel-O. Brunet
Et pot agradar o no (d'això en parlaré després), però resulta impossible quedar-te indiferent. La veritat és que estic convençut que tots els llibres tenen alguna cosa a dir, ...sempre. En el cas dels llibres del tarragoní (en porto 2) em resulta absolutament trencador, original i diferent el particular estil d'articular les seves històries. Es veu que són una suma de guió cinematogràfic, novel·la negra i toc personal de geni. A mi aquest home em sembla un talent nat, un escriptor fora de sèrie. A canvi diré que aquest llibre en concret és com un experiment on a part dels ingredients habituals que he dit abans, a més a més l'autor hi afegeix la ciència-ficció i en fa un còctel explosiu. Sincerament no sé a qui recomanaria aquest llibre... és tot tan estrany, inexplicable i fins i tot absurd, que o bé o deixes a la pàgina 3 o continues en mode oníric fins al final. Jo he optat per la segona opció.
Déu com a personatge, ànimes que van canviant de cos, androides de companys de viatge i un crim... I a això li sumes dimensions paral·leles que es confonen amb realitats que no saps si existeixen o no i, sobretot, molt humor. He de reconèixer que hi havia moments tan bojos que em feia gràcia i tot. 
Finalment, valorant el llibre, buscaria la resposta a la pregunta inicial que em feia?
Què és El Faroner, Déu i l'intrús d'Àngel-O. Brunet
Un llibre diferent, recomanable a segons qui, acceptable si t'agafa en bona forma i deplorable si t'agafa en mal moment. Per sort, estava en plan positiu i l'he acabat amb un cert somriure. I no només això, no descarto llegir més material d'aquest senyor. Això sí, sempre amb bon humor, xip canviat i amb ganes de sorprendre't. Per tant, quan tingui un moment vaig pel Taüt de naftalina, seda i cotó, que només del nom, ja flipes.
Assassins del Camp 12 (falten 3)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada