En una societat d'un futur no massa llunyà tres adolescents de diverses parts del món inicien una partida virtual del JOC. El Joc els trasllada a l'Edat Mitjana (o a algun lloc similar d'espai i temps), on cada un dels joves disposa d'un avatar propi. El Joc els parla directament (al cervell, em sembla) i els dicta les accions que han de realitzar en cada moment, ...o com a mínim això passa a l'inici de la partida. Els adolescents, ara personatges del joc, en teoria no són autònoms i viuen uns esdeveniments que desconeixen.
I jo, innocent criatura lectora del món de les lletres, ja estic perdut, perquè el gènere fantàstic és el meu punt feble de la literatura. El secret de les terres roges de Lurdes Malgrat és una barreja de passat i de futur, dels avenços tecnològics del proper segle XXII i d'episodis inspirats en l'herència medieval. Penso que l'autora assoleix a la perfecció l'objectiu de transportar una història de l'Edat Mitjana al present, venent-la com a una novel·la futurista amb tocs de ciència ficció, aventures i fantasia. El marc del videojoc s'escau perfectament amb el tarannà juvenil de l'actualitat i, evidentment, jo segueixo perdut en l'abisme de la incomprensió. Les fiblades de fantasia tan lloades pels amants del gènere segur que engrescaran a més d'un lector, però a mi, de moment encara no em passa. Això no vol dir que la novel·la no sigui bona, senzillament que particularment em costa molt. Estic molt content d'haver llegit aquesta novel·la perquè demostra que la nòmina d'escriptors dels Assassins del Camp està format per un ventall eclèctic d'autors i estils que honora la seva compiladora. Destaco també la valentia de la Lurdes Malgrat a l'hora de fer novel·la juvenil amb temes propers a elles i ells i de tanta qualitat formal i estilística.
(Assassins del Camp 14. Falta 1: Moisés Peñalver)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada