dimecres, 9 d’octubre de 2019

320. Contra Mendacium, d'Àngel-O. Brunet i Las

Contra Mendacium. El misteri dels còdexs màgics, d'Àngel-O. Brunet i Las no m'hauria de sorprendre, però en canvi, ho fa. No per l'estil, original al màxim com sempre, sinó pel marc temporal: la Tarraco Imperial en el seu moment del decliu històric. Resulta curiós i especialment interessant descobrir un moment de la història de la nostra ciutat on els romans resisteixen la "invasió subtil" dels pobles bàrbars, on el cristianisme es confon amb la davallada del paganisme local i els nous habitants "en transició" prenen el lloc dels antics i preuats càrrecs de l'aparell administratiu de l'Imperi Romà.
La trama és senzilla, però està explicada amb el peculiar toc que caracteritza l'autor. Uns còdexs màgics on es troba el programari d'una nova secta anomenada "els priscil·lians" i el robatori de mil monedes d'or són els elements clau que fan que un grup de personatges de l'època construeixin un peculiar episodi d'intriga i cert misteri. Una mena de "detectiu" contractat per un bisbe (o no), ha de descobrir qui ha pres els còdexs i on són les monedes. Però res és el que sembla i els girs argumentals es succeeixen. L'estructura narrativa embolica la troca (ho disculpo perquè amb en Brunet ja saps el que t'esperes) i es troba dividida en quatre parts que salten en el temps. 
Un llibre dedicat a la capçalera al malaurat Jordi Rovira i Soriano. Sap el destí que aquesta dedicatòria té un contundent efecte emocional en la meva humil i pobra existència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada