dissabte, 5 de gener del 2019

229. Oller davant un boc de cervesa, de Joan Cavallé

Resultat d'imatges de Oller davant un boc de cervesaEl segon autor que m'arriba de la mà dels Assassins del Camp és en Joan Cavallé i la seva obra de teatre Oller davant un boc de cervesa o la revolta dels quasi. Va ser una lectura molt ràpida, encara que el mèrit d'aquest llibre no és acabar-lo en poc temps, sinó que el mèrit rau en saber encaixar els personatges que hi surten en el context general de l'obra de Narcís Oller. Val a dir que vaig necessitar buscar per la xarxa una mica d'informació sobre l'autor vallenc i les seves obres.
Com a professor (de teatre, entre altre matèries) penso que estaria davant d'una novel·la meta-cognitiva (si és que aquest terme tan pedant i de listillo en potència existeix). Acostumat a encarnar personatges meus en les personetes dels meus alumnes, m'imaginava les seves queixes i entenia perfectament els seus "sentiments". Aquest és un llibre sobre la realitat, sobre personatges reals que es veuen reflectits paradoxalment a l'escenari de la ficció. Val la pena fer-hi una bona reflexió, que és realment el que vaig fer ahir mentre la meva dona passejava pel Parc Central i jo cercava el sentit de l'obra. Impressionant. 
Segons la contraportada, aquest text és un acarament de l'autor amb els seus personatges. Sorprèn com un dels personatges retreu a l'autor el seu irrellevant paper a la novel·la i com aquest es justifica com al seu creador i que per tant, no té dret a perseguir-lo. Els personatges d'Oller realment reivindiquen la seva humanitat, com si l'autor/creador no hagués estat prou sensible a aquest fet. El Geperudet, protagonista d'un conte de l'Oller, justifica l'autor, afirmant que "les coses són així i que ell les pinta al natural".
Bé, una obra excel·lent de Joan Cavallé que suma el segon Assassí del Camp d'aquesta setmana.
Assassins 2 (falten 13)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada