diumenge, 22 de desembre de 2019

336. Amok, d'Stefan Zweig

ImatgeQuina lectura més excepcional per a un diumenge a la tarda de pre-Nadal. El relat de l'autor austríac ens porta a la coberta d'un vaixell on el narrador es trobarà amb un misteriós personatge que li explicarà una història d'allò més increïble. Un metge que desenvolupa la seva tasca professional al bell mig de la selva del sud-est asiàtic rep la visita d'una bonica jove anglesa que li demana que li provoqui un avortament. L'home, posseït per un estat de bogeria transitori que ell contempla com a l'Amok, demanarà un intercanvi sexual per dur a terme semblant acció. Ells s'hi nega i busca un altre mètode per fer l'avortament, tot buscant una mena de medicina alternativa dels nadius i que la durà a la mort. El metge embogeix encara més i posa de relleu els seus sentiments més contradictoris d'amor i odi, de passió, de por, angoixa màxima, i, sobretot, molta culpa. Una lectura apassionant que situa a Zweig en un dels autors que més m'han atrapat en els darrers temps, amb una literatura deliciosa i una descripció de les passions i els defectes humans digne dels més grans de les lletres. He quedat tan enganxat que he passat la tarda llegint poc a poc, sense cansar-me, gaudint cada línia com si estigués vivint jo mateix les sensacions del protagonista. Reflexions de tipus categòric, conceptes sobre el deure i els seus límits, la justificació dels propis actes i la solució final: la finalitat màxima de l'existència que no és altra que la pròpia mort. Gaudi màxim de diumenge tarda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada