dissabte, 4 d’abril de 2020

367. Un món per a tothom, de Manuel de Pedrolo

En plena època de confinament em costa llegir. Com a mínim això em passa, que no acabo de concentrar-me gaire i la lectura no és precisament un plaer. És curiós, perquè sembla que la situació era l'adequada, però no és el cas. Enmig d'aquesta conjuntura he decidit llegir un altre Pedrolo, concretament Un món  per a tothom, un recull de quatre relats:
- "Temps simultanis". 
Diverses vides coincideixen en en el temps i en àmbits diferents: un viatge transatlàntic que porta un seductor i mentider a Nova York; un tramvia on una dona obre una personal guerra contra els fumadors; un bar on un home explica com la seva dona li pren els diners; una casa on pareix un misteriós home i un captaire que assetja una dona. Totes les històries acaben amb un final obert, deixant el lector amb un pam de nas, de manera que valores la simultaneïtat enlloc de saber com acaba l'argument. Molt intel·ligent i original, en la línia de l'autor.
- "Cent històries". Relat dividit en tres capítols. En el primer descobrim la rutinària vida d'un home i una dona senzills de classe treballadora. En el segon capítol tots dos coincideixen a la consulta del dentista, enceten una conversa, menteixen sobre les seves veritables feines i queden per tenir una cita l'endemà. Sorprèn com tots dos prenen el rol d'un estament superior per "provocar" una trobada romàntica. En el tercer capítol torna la dura realitat, concretament la de la noia, víctima d'un padrastre que assetja mare i filla. Per altra banda, l'home resulta feliçment casat i amb família. Un relat brutal.
- "Jock". Un home convenç tres joves a pujar a casa seva emprant misterioses i estranyes excuses. Segons la seva opinió ell és el centre que vincula tothom en aquella casa. Cada jove té un referent que l'identifica (un rellotge, un encenedor i uns parents d'una placeta barcelonina). Un cop reunits els quatre individus el vell comença a explicar la seva història i els joves intenten fugir de la casa. Un relat que sembla sortit de les narracions d'Èdgar Alan Poe.
- "Els vius i els morts". Un relat on es barregen les opinions de dues persones, una d'elles morta. Des de les dues perspectives es narra una història d'amor i de sang on dues germanes i un home viuen una història carregada de sorpreses.
Un bon llibre que suma en dies que sembla que resten.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada