divendres, 10 d’abril de 2020

369. Contes d'amor, de Hermann Hesse

Recull de contes amb "l'enamorament" com a fil conductor i sota el mestratge d'un escriptor brillant com en Hermann Hesse. Així resumiria aquest llibre que m'arriba després de perdre'm en els confins de la meva biblioteca sense tenir massa clar què llegir. Suposo que aquest és un dels efectes col·laterals del confinament per coronavirus que estem vivint aquests dies: la lectura d'exemplars i autors no previstos. Fa molts anys vaig llegir un bon grapat de novel·les de l'escriptor alemany, llibres que ja groguegen i tenen taques marronoses a la seva pell. D'aquells temps guardo un bon record amb títols tan reconeguts com Siddharta o Narziss i Goldmund entre d'altres. Vaig passar pel virus Hesse durant la meva època universitària, seria "l'etapa Hesse" com dirien les pedants de torn i de lamentable record.
Pel que fa a Contes d'amor val a dir que aquest és un llibre preciós, on els contes són senzillament meravellosos, breus i carregats de potencial. A partir del concepte de l'amor, l'autor desenvolupa tota una sèrie d'opcions argumentals que van des del despertar de l'enamorament, l'amor adolescent, la contundència dels seus efectes emocionals, la cruesa de l'amor no correspost, la descoberta d'una part d'un mateix que es desconeix... El llibre t'atrapa des del primer conte, perquè així és "l'enamorament", una força magnètica inexplicable que et transforma i no et dóna treva. Destaca la descripció de l'amor com a un sentiment agredolç, que neix del fracàs, passa pel patiment i assoleix o no els objectius que et marca el cor. Sense patir l'amor no és veritable, cal lluitar contra ell malgrat el desig tan fort que neix de nosaltres. 
En definitiva, un llibre exquisit que tanco en un divendres sant de 2020 força estrany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada