dimarts, 7 d’abril de 2020

368. Wilt, de Tom Sharpe

Wilt - Sharpe, Tom - 978-84-339-2083-6 - Editorial AnagramaLectura de desconfinament. Necessitava alguna cosa lleugera, divertida i de confiança que em motivés donades les circumstàncies. He decidit tirar d'un clàssic de reconeguda qualitat que portava 30 anys a la meva estanteria i que recordo haver llegit quan era universitari. Només començar Wilt de Tom Sharpe van caure 50 pàgines d'una tirada.
Henry Wilt és un home que viu immers en la rutina: feina sense futur, relació de parella sense cap passió i estat d'ànim sota mínims. Wilt seria l'autèntic prototipus d'individu de perfil baix per excel·lència. Tot està més o menys controlat fins al dia de "l'alliberament" de la seva dona Eva i quan aquesta fa amistat amb una nova veïna nord-americana de presumpta classe alta. El matrimoni Wilt és convidat a una festa d'allò més glamurosa, però tot s'embolicarà de valent quan en Henry tindrà un peculiar afer amb una nina inflable. 
La trama pura i dura neix en el moment quan en Henry comença a pensar en l'assassinat de la seva dona. Aprofitarà que ara té una nina inflable per "assajar" l'assassinat, encara que de forma bastant maldestre acaba perdent-la en un forat preparat per convertir-se en el fonament d'un edifici. L'endemà toca tapar el forat amb ciment, però un obrer és testimoni que allà sota "hi ha una dona".
Des del meu punt de vista la clau de la novel·la rau en la dicotomia llibertat envers realitat. En Wilt sent que per primer cop en la seva rutinària vida és lliure d'una realitat aclaparadora. L'acusen d'homicidi, però ell és feliç perquè alguna cosa ha modificat la seva miserable vida. Ha deixat de ser un "pringat" i ha començat a sentir-se bé. M'ha recordat una mica el professor de Breaking Bad, el qual viu una sensació semblant. 
Bé, un llibre del tot extraordinari sense cap dubte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada