172. Alí en el país de las maravillas, d'Alberto Vázquez-Figueroa

Alí en el país de las maravillas d'Alberto Vázquez-Figueroa és un llibre que em podia haver estalviat i així evitar haver de passar el mal tràngol d'explicar alguna cosa al meu blog. Realment és un exemple claríssim dels llibres dolents dignes d'estudi. Ja ho deia el bon d'en Vázquez que al llarg de la seva trajectòria havia "escrito mucha mierda". Correcte, aquesta és una. La història és tan sorprenent que entra de ple en la literatura de consum ràpid i gràcies. De totes maneres he de reconèixer que he rigut en alguns moments per l'absurditat de l'humor, especialment quan he descobert que el protagonista era la còpia exacta d'Osama Bin Laden. De la forma més estranya possible, un beduí analfabet pastat al terrorista saudí acaba passejant pel desert de Nevada i arriba a Las Vegas. Allà entra en contacte amb el món occidental com si d'un alienígena es tractés. Realment estava llegint allò? La cosa ha continuat amb més i més sorpreses que no deixen indiferent. Segur que es pot fer una lectura alabant la crítica social i la deriva ruïnosa que és el capitalisme occidental, però això si et sents molt generós. Suposo que aquest és un llibre de literatura còmica o humorística, un gènere que a penes havia llegit abans. Per altra banda, m'ha fet gràcia assolir les 10 lectures d'aquest autor, ja que m'havia quedat enganxat feia ja bastants mesos. Res més a dir, no voldria perdre el temps resumint les animalades d'aquesta novel·la.