dissabte, 30 de juny de 2018

173. La vida que aprenc, de Carles Capdevila

Resultat d'imatges de La vida que aprencHaig de reconèixer que he fet una lectura massa ràpida de La vida que aprenc de Carles Capdevila, el llibre que la Sònia em va regalar el dia de Sant Joan d'enguany. Realment aquest no és un llibre per a llegir de qualsevol manera, sinó que caldria un any per anar assaborint cada article com es mereix.  La vida que aprenc s'hauria de considerar el Llibre de Capçalera del comportament, de les actituds i de les circumstàncies que ens envolten dins del complicat món de viure en societat. Estaríem, doncs, davant d'un llibre de consulta vàlid per a qualsevol moment de la teva vida. Necessites afrontar un repte? Agafa el llibre i busca resposta! 
Carles Capdevila va deixar per escrit un manual per a sobreviure en el dia a dia. L'autor i pensador català va redactar un estudi minuciós on es donen respostes davant les situacions que ens toca batallar allà on ens depari el destí. L'apunt nostàlgic que significa la seva mort m'ajuda a aclarir més els conceptes. Amb això vull dir que els textos van ser escrits quan ell ja era conscient que estava una mica fotut. No vull dir amb això que la seva situació anímica pogués estar tocada, però sí que em sembla que ens va deixar el seu pensament a tall de llegat personal. L'autor parla de temes senzills de la vida quotidiana, però també de valors profunds inqüestionables. El pròleg escrit pel mateix autor és tan extremadament bonic que val la pena utilitzar-lo com a presentació de qualsevol acte de caire humanístic. Ja només per aquest text val la pena agafar aquest llibre i anar fent petits mossets. No oblidaré mai la conferència que en Carles Capdevila va fer a l'escola! Quin tio més potent i quina pèrdua més irreparable per tots nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada