dimecres, 5 de juny de 2019

271. The Potter's Field, d'Andrea Camilleri

Resultat d'imatges de the potter's field camilleriEn una setmana aclaparadora de feina (exàmens, notes, esdeveniments diversos) he pogut aclarir un llibre que vaig començar sense massa ganes (i així m'ha anat). El cas és que troben un cos mutilat, desfigurat i enterrat en el camp d'un terrissaire. En Montalbano i la seva gent es posen a investigar el tema i tot apunta a una venjança de la màfia (l'estil de la vella màfia amb honor, vaja). Poc a poc es va descobrint l'entrellat i curiosament destaca la sorprenent participació en el cas d'un dels mateixos companys del comissari. No he gaudit com altres cops d'aquesta aventura, potser a causa de la conjuntura laboral i familiar d'aquests dies. De fet, també feia dies que no llegia en anglès i això es nota. Tot plegat una història de les habituals d'en Montalbano que sempre van bé per passar estones d'oci.
Per a mi el millor d'aquesta novel·la ha estat que per primer cop he fet una comparació de dues traduccions. Habitualment llegeixo en Camilleri en les versions de Pau Vidal i aquest cop he volgut comprovar quina traducció m'ha agradat més: la catalana o l'anglesa. També he pensat que potser per aquest motiu no he gaudit tant del llibre com en un primer moment hauria previst (estava més pendent de les paraules que de la història). Realment he trobat a faltar molt la nostra versió catalana, que sincerament no sé si és millor o pitjor que l'altra (jo no sóc expert en res). L'estil d'en Camilleri és d'allò més proper i atractiu de llegir i la traducció del Pau et trasllada (jo fins i tot diria que ho deu millorar i tot) aquest tarannà tan especial a la nostra llengua. Potser deu ser veritat que sóc fan del Camilleri a causa del traductor...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada